Resultats de la cerca

Pintà la decoració de la casa d’Alcibíades i també, sembla, decoracions per al teatre

Format a València i actiu a Madrid, inicialment realitzà decoracions murals La seva última producció consistí en la manipulació de figures humanes, recobertes amb estuc cercant la suggestió eròtica

Fill i deixeble de Pere Borrell del Caso En la seva obra, copiosa, sobresurten els retrats femenins i les decoracions murals de tema religiós pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes

Fou deixeble de Marià Carreras i pertangué a la generació de Soler i Rovirosa, amb el qual féu les elogiades decoracions de La Africana i Dinorah per al Gran Teatre del Liceu

Posteriorment —s XVI— hi foren afegits edificis que destruïren la unitat del conjunt El centre és el pati de la Séquia, travessat per un canal amb brolladors al costat Els edificis conserven decoracions de guixeries

Arribà a França amb Chagall i Jean Pougny, després de dirigir a l’URSS la pantomima de massa La presa del Palau d’Hivern Treballà per a Friedrich W Murnau, Orson Welles, Jean Delannoy, Jean Cocteau, i especialment per a Max Ophüls La Ronde 1950 i Lola Montes 1955

Serví una societat que necessitava l’exaltació patriòtica, després de la derrota del 1870 Autor d' El somni Invalides, París, les decoracions de l’absis del Panteó i sales de l’Hôtel de Ville de París Fou mestre de Josep Cusachs

Vida Notable pintor paisatgista de cavallet, el 1869 fou deixeble de l’escenògraf Josep Planella al seu taller del teatre Principal Fou un dels grans pintors de decoracions del teatre romàntic català, sobretot pel que fa a paisatges Com a escenògraf, entre el 1881 i el 1888, feu societat amb Miquel Moragas, amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès Pintaren decoracions per al Teatro del Buen Retiro, el Liceu i diversos teatres barcelonins, però també a Reus, Olot, Mataró, Terrassa, Sabadell, Buenos Aires, Guatemala, Montevideo i l’Havana Durant l’Exposició…

Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner…

Fou deixeble, a Llotja Barcelona, de Calvo i de Modest Urgell A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona collaborà en diversos teatres de Catalunya —el Tívoli i el Romea de Barcelona— i a París, a Anglaterra i als països americans