Resultats de la cerca

Té més de 250 m de llargària, uns 25-30 m de fondària i de 6 a 8 m d’amplada Dins s’hi troben dues coves, una de les quals de gran capacitat, que havien contingut estalactites que foren totalment arrencades en tragueren carretades per decorar el desaparegut mas de Macià Vila, a Reus Els avencs, atapeïts de vegetació, foren al llarg del segle XIX refugi de contrabandistes i conspiradors, i segons la tradició s’hi amagà també el general Prim el 1843

Després d’una joventut sense èxit, obtingué el premi per a decorar el parlament de Londres Un viatge a Itàlia l’influí fortament creà grans composicions a la manera de frescs, de temàtica social o didàctica, molt dins l’art victorià Fam a Irlanda Watts Gallery, Compton Conreà també el retrat Edward Burne-Jones Vers la fi de la seva vida, influït pels prerafaelites, conreà una pintura allegòrica i simbolista i de significat obscur, el millor exemple de la qual és L’esperança 1886 Tate Gallery, Londres

Hom el colloca en fileres que se superposen o s’eleven en progressió És també conegut amb el nom d' almocàrab Ha estat emprat per a decorar frisos, capitells i cobertes simulant cúpules Aquest tipus de decoració aparegué a Pèrsia, d’on, durant els s XI i XII, s’estengué a Egipte, Síria, Sicília art siculonormand, el Magrib i l’Àndalus, on, durant l’època nazarí s XIV, adquirí una gran importància es destaquen els mocàrabs de la casa reial vella de l’Alhambra de Granada

Foren decorades per encàrrec de Juli II amb murals de Rafael Sanzio, que hagué de destruir murals precedents de Sodoma, Lotto, Piero della Francesca, Signorelli i d’altres, i només mantingué la pintura de la volta de l’estança de l’ Incendi Les estances són tres la de la Signatura començada a decorar el 1508, on sobresurt el fresc de l' Escola d’Atenes , la d’Heliodor 1512-14, amb el pretenebrista Alliberament de Sant Pere , i la de l’Incendi acabada de pintar el 1517, possiblement executada per deixebles Les Estances es caracteritzen per un vigor inusitat en Rafael

Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…

Era dominicà Essent prior del convent de Sant Marc a la mateixa ciutat —que féu decorar per Fra Angelico— hi introduí una major observança Bon predicador, procurà de fer arribar la reforma de vida a tot el poble Publicà una Summa theologica , dita també Antonina , situada en el corrent del realisme que en l’aspecte moral afrontava per primera vegada i amb sentit positiu la licitud d’invertir capitals en la indústria Té també una Summa historialis, història de l’Església fins a la seva època Fou canonitzat per Adrià VI el 1523 La seva festa se celebra el 10 de maig

Erigida en part el 1570 i ampliada i convertida en veritable museu de la pairalia catalana pel seu darrer propietari És un gran casal que fou abans propietat de la comunitat de preveres de Moià, que l’amplià el 1789 En la dècada del 1950, prop del mas, es va erigir una capella, precedida d’un atri, dedicada a la Mare de Déu del Roser Dirigí l’obra Baca i Pericot i la va decorar Ferdinandus Serra Un xic més al N del Bosc de la Mussarra, al fil de la mateixa serra, hi ha la petita capella, gairebé oratori de Sant Pere Màrtir, erigida a la fi del segle XVIII

Francesco Bassano dit el Vell Bassano ~1475 — ~1530 fou l’iniciador de la tradició pictòrica familiar Iacopo Bassano , fill de l’anterior, fou el més important de la família i un dels representants rellevants de l’escola Francesco Bassano dit el Jove Bassano 1549 — Venècia 1592, fill i deixeble de l’anterior, collaborà amb aquest a decorar el palau ducal de Venècia, ciutat on s’establí el 1579 Leandro Bassano Bassano 1557 — Venècia 1622, també fill i deixeble de Iacopo, treballà al principi a Bassano, però el 1592 s’establí definitivament a Venècia, on enllestí les obres…

Fou deixeble de Merclein i de Luzán, a Saragossa El 1757 ingressà a la cartoixa d’Auladei, on feu el noviciat Més endavant estigué en altres cartoixes per a les quals realitzà treballs de decoració L’acredità, això no obstant, com a mestre pintor l’encàrrec que rebé de decorar la sagristia de l’església de Sant Gil de Saragossa De 1793 daten les pintures del presbiteri de la catedral de Jaca i de poc després el cicle de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de Las Fuentes Colegio Mayor de Santiago, d’Osca El seu estil es manté molt fidel a la tradició barroca