Resultats de la cerca

Consisteix en la introducció d’elements de la natura com conquilles o roques en les arts decoratives Iniciat en el camp de l’orfebreria, passà al dels mobles, l’ornamentació d’interiors, la porcellana, etc Ultra a França, tingué una gran difusió en el món germànic i durà fins el 1760

Rep el nom de motllura de plint la collocada a la part superior dels pedestals en els ordres clàssics

Francesc Pla i Duran, el Vigatà, pinta els salons interiors del Palau Moja en un estil de marcat accent decoratiu i amb gran força expressiva

Fou usat des del s XVI a Itàlia, inicialment com a ornament arquitectònic, i després s’estengué com a element decoratiu en marcs, escuts, gravats, pintures, etc, sobretot durant el període barroc

Aquest tema iconogràfic fou posat de moda per l’estil Lluís XV com a element decoratiu del mobiliari o de l’ornamentació d’interiors N'és un dels millors exemples un saló de l’Hôtel de Rohan a París

Correlatiu amb el d’altres països com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos, l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma boix sobre caoba i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa ellíptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d’un paper premut papier maché , o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos en les…

Es divideix en dues categories figures utilitzades en festes rituals com els noshi o altres objectes decoratius que s’uneixen als donatius lliurats als temples i figures amb un valor purament decoratiu ocells, insectes, flors, etc El principal teòric sobre el paper plegat és Akira Yoshizawa

No aporta cap renovació estructural, sinó que és purament decoratiu El nom de flamíger traducció del francès flamboyant fou donat a aquest període per l’arqueòleg Auguste Le Prévost vers el 1830, a causa de la semblança de les seves línies decoratives ondulades amb les llengües de foc

El 1899 fou construït l’actual edifici, obra de sir Aston Webb, i el museu prengué el nom actual Conté una riquíssima collecció d’art aplicat i decoratiu —en un sentit ampli, que inclou també pintura i escultura— de totes les èpoques, tots els estils i tots els països

Llur estil decoratiu, d’origen bizantí, és basat en la combinació de marbres de diversos colors i de tesselles de vidre, tot formant motius geomètrics Hom en destaca la façana de la catedral de Cività Castellana, els claustres de Sant Joan del Laterà i de Sant Pau Extramurs, a Roma