Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
pla
Geomorfologia
Sector de terreny planer i de poca extensió.
En principi es tracta d’una forma de relleu semblant a la plana, puix que la seva superfície no presenta gaires desnivellacions, però de dimensions molt més reduïdes Forma part dels relleus més variats superfície d’erosió, superfície estructural, terrassa, fons d’una antiga vall glacial, etc El seu origen pot ésser per erosió, acumulació o simplement per aflorament Si forma part d’una unitat morfològica més vasta, representa sempre, però, un sector secundari ben delimitat i no gaire extens
Plaza de Armas de Puente Tablas
Poblat ibèric del terme municipal de Jaén.
Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans
turó del Montgròs
Poblat ibèric i del període del bronze final del terme municipal del Brull (Osona).
És situat sobre una península de 746 m d’altitud als contraforts occidentals del Montseny De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el s IV aC una potent muralla de 150 m de longitud L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als s X-IX aC
ambient
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’elements que integren el camp de percepció visual.
És delimitat per objectes físics, tant artificials parets, edificis, carrers, etc com naturals vegetació, relleu, etc, que enclouen i circumden una sèrie d’altres elements que formen part del mateix camp, com poden ésser els mobles, estris, etc, a l’interior de l’arquitectura, fins a les façanes dels edificis, obres d’enginyeria viària, senyalitzacions, etc, en el disseny urbà i en el rural o territorial L’ambient és el resultat del control d’aquests elements integrants del camp visual Els problemes i les tècniques d’aquest control són l’objecte de l’anomenat disseny ambiental
Torreparedones
Poblat ibèric del terme municipal de Castro del Río-Baena (Còrdova).
L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines
Genó
Poblat del període del bronze final del terme municipal d’Aitona (Segrià).
Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya És situat sobre un tossal d’erola plana, de forma ellipsoidal, delimitat per pendents abruptes Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m 2 , s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC
Zengirli
Història
Antiga ciutat hitita, situada uns 15 km al N d’Antioquia.
Fundada segurament al s XIV aC, fou capital del regne neohitita de Ya'diya, dit després Šam'al, des del començament del s XII fins al final del s VIII aC, que fou annexada a l’imperi assiri per Sargó II/> El clos de la ciutat, de 720 m de diàmetre i delimitat per dues muralles, comprenia un turó sobre el qual hi ha la ciutadella El jaciment, en molt mal estat de conservació, fou excavat del 1888 al 1891 per una missió arqueològica alemanya, que hi trobà també relleus i escultures, conservats actualment a Berlín i a Ankara
Ramesseum
![](/sites/default/files/media/FOTO/Ramesseum.jpg)
Aspecte del temple de Ramesseum
© Corel / Fototeca.cat
Temple
Temple funerari de Ramsès II situat a la vora oest del Nil, davant Luxor, conservat actualment en molt mal estat.
Comprenia dos patis 52 m T 56 m, i 27 m T 42 m envoltats de columnates, precedits cadascun per un piló o porta monumental una sala hipòstila 30 m T 40 m que comprenia originalment quaranta-vuit columnes, només vint-i-nou de les quals es conserven dos vestíbuls hipòstils una sala i, finalment, el santuari, amb quatre columnes quadrades Fora del temple hi havia una sèrie d’edificis inclosos en el recinte sagrat, delimitat per una paret de maons diverses construccions destinades a magatzems, a habitacions dels escribes i dels funcionaris i a arxius, el palau de Ramsès II i un…
filó
Mineralogia i petrografia
Dipòsit mineral epigènic format per l’ompliment d’esquerdes i caracteritzat pel poc gruix respecte a la longitud.
Un filó és delimitat per les parets , superfícies laterals, el sostre , superfície superior, i el mur , superfície inferior, i la seva localització és determinada per la direcció i el cabussament Hom anomena potència d’un filó el gruix mesurat perpendicularment a la direcció, i pot variar des d’uns quants centímetres fins a uns quants metres La longitud pot variar des d’uns quants metres fins a uns quants quilòmetres Els filons minerals es componen de la mena i de la ganga , segons que els materials siguin utilitzables o no per a l’explotació comercial Hi sol haver diversos…
Roger I de Foix
Història
Primer comte de Foix i comte en part de Carcassona (Roger II: 1035-67).
Fill del comte Bernat I de Carcassona, senyor de Foix, i de la comtessa Garsenda de Bigorra La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort 1050/51 del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona, dit el Vell mort ~1012, i del conveni celebrat amb el nebot 1034/35, compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat De la muller, Amícia, no…