Resultats de la cerca

Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques 1945-62 i dirigí la revista Population Formulà una nova ciència, la demografia social El seu estudi Théorie générale de la population 1952-54 ha estat traduït a un gran nombre d’idiomes Altres obres seves són Richesse et population 1944, Bien-être et population 1945, De Malthus à Mao-Tsé-Tung 1958, Malthus et les deux Marx 1963, Le socialisme en liberté 1970, Croissance zéro 1973, Éléments de démographie 1977, Le travail noir et l’économie de demain 1984 És el creador de la denominació Tercer Món…

Ha ocupat, entre altres, el càrrec de director de la secció d’estructura i tendències de població de la Divisió de Població de les Nacions Unides 1977-79 Les seves publicacions més rellevants són Patterns of Urban and Rural Population Growth 1980 i Population Growth and Economic Development 1986

Professor de demografia i d’història econòmica al departament de demografia de la Universitat de Berkeley, Califòrnia La seva obra s’ha centrat en dos temes la demografia de l’Anglaterra preindustrial i les previsions futures de fecunditat als EUA Ha realitzat aportacions cabdals a l’estudi dels cicles demogràfics i dels models de població Entre els seus articles cal destacar Population in Preindustrial England 1973 i Predicting Fertility 1981

Professor d’economia i demografia a la Universitat de Princeton des del 1947 i director de l’Office of Population Research de la mateixa universitat des del 1959 fins al 1975 Fou president de la International Union for the Scientific Study of the Population 1977-81 i de l’Advisory Committee del Population Council des del 1981 Creà diversos models demogràfics i índexs de fecunditat que permeten aprofundir en l’anàlisi demogràfica històrica de les poblacions Entre les seves obres destaquen The Decline of Fertility in Europe from the French Revolution to World War II 1970 i A General Model for…

Es llicencià a la facultat de dret de Barcelona 1921 i, becat, realitzà estudis d’estadística a Pàdua 1924-25 i d’economia a Anglaterra 1925-26 El 1927 fou nomenat cap d’estadística del Foment del Treball Nacional de Barcelona Aviat fou membre de l’Institut Internacional d’Estadística de la Haia 1927 i de l’Econometric Society 1933 Com a expert en economia, fou director de la pàgina econòmica de “La Publicitat” President de l’Associació de Comptables de Catalunya 1929, exercí el càrrec d’assessor tècnic de la Conferència de Cambres i Associacions Americanes de Comerç de Barcelona i també fou…

El 1878 fou destinat als serveis estadístics de l’estat, a Barcelona El 1902 fou nomenat cap d’estadística de l’ajuntament barceloní hi fundà l’ Anuario Estadístico  i el Boletín Municipal Més tard tingué el mateix càrrec en la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Diccionario estadístico español 1880, d’una Memoria del estado actual de la agricultura, industria y comercio de la provincia de Barcelona 1889 i de La natalidad de Barcelona 1901, on es mostrà preocupat per la minva de naixements

Estudià a Reus, on collaborà en diverses revistes Membre funcionari de l’Instituto Geográfico y Estadístico, fou destinat a Girona i a Barcelona Fou vicesecretari del Foment del Treball Nacional Nomenat cap d’estadística municipal de Barcelona 1902, fundà i dirigí l’ Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona 1903-22 i el Boletín Municipal , on per primera vegada es presentaren les dades ordenades de manera coherent, amb anàlisis descriptives i valoratives de l’estat i l’evolució dels serveis municipals Impulsà la divulgació de les anàlisis estadístiques, l’estudi de l’evolució de la…

Creat pel concili de Trento, és el precedent civil Malgrat el seu caràcter parcial i la desaparició o deficient conservació en molts casos, constitueix la font de dades demogràfiques més important per als períodes preestadístics a Europa La seva explotació ha permès un gran desenvolupament de la demografia històrica, sobretot després de la creació de tècniques específiques com la reconstrucció de famílies , ideada pel demògraf francès Louis Henry

Realitzà estudis comercials a la Universitat de Deusto, i amplià coneixements a les universitats de Berlín i Frankfurt, i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel Director del Servei d’Estudis Econòmics de la Companyia Hispano-Americana d’Electricitat CHADE entre el 1927 i el 1929, fou el primer director del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929 i membre del consell de redacció d’ Economia i Finances Com a historiador, elaborà una aplicació del model de JH von Thünen a la història economicodemogràfica de la Península Ibèrica La base d’aquesta aplicació fou el seu coneixement…

És autor de La statistique humaine en France 1880 Fou cap dels serveis d’estadística de la ciutat de París 1883-1913 i director dels Annales de Démographie 1885