Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Pacte entre democratacristians i PP a la Vall d’Aran
Josep Calbetó, alcalde de Viella i dirigent d’Unió Democràtica Aranesa UDA, que fins ara era la filial d’UDC a la Vall d’Aran, tanca un pacte polític amb el PP per presentar-se plegats a les eleccions municipals del mes de juny sota el nom d’Unió Popular Aranesa L’acord provoca una escissió a l’UDA, mentre UDC anuncia la ruptura del pacte signat amb els democratacristians aranesos fa dotze anys i la voluntat de constituir una nova agrupació a la Vall d’Aran, democratacristiana, nacionalista i desvinculada del PP
Unió de Treballadors Cristians de Catalunya
Economia
Organització sindical catòlica fundada a Barcelona el 26 d’octubre de 1934, que aplegava entitats obreres cristianes preexistents, sota la presidència d’E.Escamilla i Pich, substituït més tard per A.Gallego.
De filiació democratacristiana, defensava la doctrina social de l’Església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya , mantenint també relacions amb l’obrerisme catòlic europeu Encapçalada per JFarré i Escamilla, TPorta, MSurribas i Zanuy i d’altres, desenvolupà una considerable activitat, i el 1935 tenia tres mil afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç Creà l’Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe Defensa Obrera 22 de desembre de 1934 — 18 de juliol de 1936, dirigit per Arcadi de…
Oriflama

Exemplar núm. 93 de la revista Oriflama (març 1970)
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’informació general, publicada a Barcelona.
El 1961 nasqué com a annex de la revista Casal de l’Acció Catòlica de Vic Des del 1962 s’especialitzà de cara a la joventut, sobretot a la que feia el servei a l’exèrcit Dificultats de censura militar, recomanaren un extret especial per als soldats El 1968, per exigències administratives, nomenà com a director Josep Maria Huertas i Claveria 1968-71, que li donà un aire més viu, decantat per un progressisme conflictiu El 1970 s’emancipà del bisbat de Vic i adquirí una inspiració democratacristiana Deixà de publicar-se el 1977
Franz Vranitzky
Política
Polític i economista austríac.
Funcionari del Banc Central 1961, el 1969 es doctorà en ciències econòmiques i, afiliat al partit socialdemòcrata, l’any següent entrà al govern de Kreisky com a assessor econòmic En 1981-84 fou director de la confederació bancària regional, on destacà pel sanejament a què sotmeté el sector Ministre de finances en 1984-86, aquest últim any el canceller Fred Sinowatz el proposà com a successor, càrrec que detingué en 1987-97 al capdavant d’una coalició socialista democratacristiana El 1995 presidí l’ingrés d’Àustria a la UE President del Partit Socialista 1988-97, el 1997 fou…
Eduardo Frei Ruiz-Tagle
Política
Polític xilè.
Fill d’ Eduardo Frei Montalva , participà en l’oposició democratacristiana a la dictadura d’ Augusto Pinochet 1973-89, el 1993 guanyà les eleccions presidencials per la coalició Concertación de Partidos por la Democracia i succeí en el càrrec el també democratacristià Patricio Aylwin Les mesures liberalitzadores impulsades durant el seu mandat acceleraren el creixement econòmic i, en el pla polític, intentà distanciar la seva gestió de les demandes de revisió de la dictadura militar En deixar la presidència de Xile, el març del 2000, assumí el càrrec de senador vitalici El gener…
Eleccions generals a Alemanya
La coalició democratacristiana CDU/CSU liderada per Angela Merkel torna a imposar-se en les eleccions al Parlament Federal, si bé experimenta un fort retrocés amb 246 escons, en perd 65 sobre un total de 709 a la cambra baixa, el Bundestag Els socialistes, amb Martir Schulz al capdavant, que queden en segon lloc 153, també experimenten una forta pèrdua 40 El gran guanyador és l’ultradretana Alternativa per a Alemanya, que entra per primer cop al Parlament amb 94 escons i es converteix en la tercera força La segueix el Partit Liberal FDP, que obté idèntic nombre d’escons 80…
Unió Catalana
Partit polític
Partit fundat per Santiago Udina Martorell al desembre de 1975 a Barcelona com a secció catalana de la Unión Democrática Española [UDE], que era una associació política constituïda poc abans i liderada per Federico Silva Muñoz.
Posteriorment, Silva l’abandonà per impulsar Acción Democrática Española La UC es definí democratacristiana, regionalista i partidària de l’evolució des del règim franquista i es distingí també per l’antimarxisme i el rebuig de tota recuperació de la legalitat republicana dels anys trenta Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa el Pacte Català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Partido Social Regionalista i Partit Democràtic Català per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Fracassada aquesta operació, els integrants iniciaren un…
Unió Democràtica del País Valencià
Història
Partit d’ideologia democratacristiana i nacionalista de la convergència de tres corrents diversos.
Fou creat durant els anys 1962-63, i entre els seus dirigents hi havia VMiquel i Diego, RNinyoles, ESena i MViadel Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de VRuiz Monrabal, VDiego, FFayos i EEscrivà Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV JMaldonado Almenar, JDuato Chapa, V Andreu i AEscrivà Al maig del 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol Al juny del 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres…
Unió Democràtica de Catalunya es dissol
El secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya UDC, Ramon Espadaler, comunica per carta a la militància l’inici del procés de dissolució del partit En la carta admet que la formació democratacristiana es troba en situació de fallida El jutjat mercantil de Barcelona que dicta la liquidació del partit reconeix un deute de més de 22 milions d’euros i uns actius de només 5 milions També informa que els regidors podran seguir utilitzant el nom i les sigles d’UDC fins que acabi el mandat als ajuntaments Espadaler demana "perdó" per la gestió del procés i n’assumeix "la principal…
Wilfried Martens

Wilfried Martens
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Doctor en dret per la Universitat de Lovaina 1960, fou membre del Tribunal d’Apellacions Afiliat al Partit Socialcristià CVP, en 1972-79 en fou president Formà part de l’equip de Leo Tindemans per a les relacions amb la CEE 1968-71 i fou diputat en 1974-79 Fou primer ministre en els diversos governs de coalició encapçalats pels democratacristians entre el 1979 i el 1992, i senador des d’aquest any fins al 1994 Tot i que en la seva joventut organitzà manifestacions pels drets dels flamencs, com a cap de govern la seva política se centrà a evitar la disgregació de l’Estat, objectiu que…