Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
Canadian Pacific Railway
Companyia transcontinental de ferrocarril fundada al Canadà el 1880 per tal d’unir les costes atlàntiques del país amb el Pacífic: el 1885 fou acabada la línia de Montreal a Vancouver (4 675 km), i el 1890 s’havia estès a Halifax.
Aquesta empresa, impulsada pel govern conservador de MacDonald, tingué una importància decisiva per a la colonització dels territoris occidentals i el poblament de les zones agrícoles de l’interior El 1971 passà a denominar-se Canadian Pacific Limited
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Centre de recerca de la Universitat de Barcelona de caràcter interdepartamental que aplega professors i investigadors interessats en la recerca, la formació i la docència sociolingüística.
Formalment constituït el 1998 sota la direcció d’Albert Bastardas i Boada El 2007 es passà a denominar-se internament Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, i des del 2010 el director és F Xavier Vila i Moreno
Partido Comunista de España (internacional)línea proletaria
Partit polític
Partit marxista leninista fundat el 1971 per una escissió del Partido Comunista de España (Internacional), arran de l’assassinat de Juan Guerrero a Sant Fost, que fou atribuït a la direcció del partit.
Quan aquest darrer passà a denominar-se Partido del Trabajo de España 1975, el grup esdevingué el PartidoComunista de España Internacional Liderat per Rosaura Martínez, la secció juvenil s’anomenà Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes Edità Hoja Informativa des de 1974
Osona
Ciutat
Nom que prengué l’antiga ciutat d’Ausa a la baixa època romana i a la visigòtica, quan fou centre de la primitiva diòcesi d’Osona.
Arran de la conquesta als musulmans, es perdé al sIX, en formar-se el nucli del Vicus Ausonae o, simplement, Vic, als peus de l’antic emplaçament d’Osona Subsistí per a denominar el comtat comtat d’Osona i la comarca Osona
Júlia Maldonado de Monerris
Escacs
Jugadora d’escacs.
Membre de l’Associació Marem Nostrum, que el 1964 passà a denominar-se Club d’Escacs Congrés, fou campiona de Catalunya 1946, 1963, 1965, 1966 i subcampiona en vuit ocasions entre el 1944 i el 1973 També fou subcampiona d’Espanya 1967
Briganci
Ciutat
Ciutat dels àrtabres, localitzada a l’actual la Corunya (o potser a l’actual Betanzos).
Fou conquerida per Juli Cèsar 61 aC Sota Vespasià adquirí el dret llatí i passà a denominar-se Flavium Brigantium De la ciutat romana resta el famós far —l’actual Torre d’Hèrcules— bastit, potser a l’època de Trajà, per l’arquitecte lusità Gai Servi Lup
Partido Demócrata Popular
Política
Organització política espanyola democratacristiana sorgida el 1982 de l’escissió de l’ala més conservadora de la Unión de Centro Democrático.
Sota la presidència d’Óscar Alzaga, pactà tot seguit una coalició amb Alianza Popular , però la lluita amb aquesta per a dominar el centredreta en provocà el trencament el 1986 El 1988 passà a denominar-se Democracia Cristiana i el 1989 fou absorbit pel Partido Popular
ducat de Saxònia-Gotha
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1556, després de la divisió en ducats de l’antic landgraviat de Turíngia, per a Joan Frederic II (mort el 1595), fill gran de l’elector Joan Frederic I de Saxònia.
Incorporà el ducat de Saxònia-Altenburg el 1672 i des del 1675 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg El 1680 se'n separaren diversos territoris per a formar ducats independents, i durà fins el 1825, que Gotha fou unit al ducat de Saxònia-Coburg i Altenburg al de Saxònia-Hildburghausen
cristianofòbia
Religió
Manifestació contrària i violenta envers persones de confessió cristiana o interessos cristians que són perseguits i discriminats per la seva fe.
Té una estreta relació amb la radicalització d’alguns sectors del món musulmà i el xoc d’ambdues confessions en països de tradició islàmica En països d’arrel cristiana, s’utilitza per a denominar els corrents ideològics, culturals i polítics que pretenen reduir el cristianisme a l’esfera de l’entorn privat
ducat de Saxònia-Meiningen
Història
Estat independent creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1680, per a Bernat I (mort el 1706), fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha.
El 1825 incorporà part del ducat de Saxònia-Hildburghausen i la totalitat del de Saxònia-Saafeld i passà 1826 a denominar-se ducat de Saxònia-MeiningenHildburghausen Des del 1871 fou membre de l’imperi Alemany i el 1918 deixà d’existir, en proclamar-se la república, i fou annexat al land de Turíngia el 1920