Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
complex sinaptinemal
Biologia
Estructura axiforme que apareix en la profase de la meiosi, simultàniament a la sinapsi i a l’entrecreuament entre els cromosomes homòlegs que intervenen en la sinapsi.
És constituïda per dues línies laterals denses —les estructures dels cromosomes no aparellats— enroscades entre elles, que flanquegen una línia central o filament medial La formació del complex sinaptinemal és vinculada a la síntesi d’ADN durant la profase
diabasa
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva constituïda per labradorita (feldespats) i piroxens, principalment.
És anomenada també dolerita Les diabases contenen també amfíbols, olivina i òxids de ferro i són pobres en sílice Són denses 2,8 a 3,3, resistents i s’empren per a empedrar carrers Es presenta en capes de gran extensió i en filons
jadeïta
Mineralogia i petrografia
Silicat aluminicosòdic, NaAlSi2O6
.
Mineral del subgrup dels piroxens que cristallitza en el sistema monoclínic i es presenta habitualment en forma de gra fi o en masses denses, generalment de color verd o blanc Té duresa 6 i pes específic 3,24-3,43 Hom el troba a Birmània, el Japó, Califòrnia i Guatemala jade
As Mariñas
Zona del litoral nord-occidental de Galícia, que compren les ries de La Corunya, Betanzos i Ferrol, i a l’interior limita amb la Serra da Loba.
Forma una plana aturonada fins a la costa, molt retallada El Mero, l’Eume i el Mandeo són rius de cabal important Amb les aglomeracions industrials de El Ferrol i La Corunya, és una de les comarques més denses i dinàmiques de Galícia Altres poblacions són Betanzos, Pontedeume i As Pontes de Garcia Rodríguez
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents
Albéric Magnard
Música
Compositor francès.
Estudià amb Dubois, Massenet i Vd’Indy Fou professor de la Schola Cantorum de París i mestre de Dde Séverac Autor d’obres simfòniques denses i austeres, com la Suite en style ancien i quatre simfonies, i d’òperes, com Yolande 1893, Guercoeur 1900 i Bérénice 1911 El 1914 oferí resistència als invasors alemanys des de casa seva, i hi fou cremat viu
ocapi

Ocapi
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils
, de la família dels giràfids.
Ateny 160 cm fins a la creu, té el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, és de color castany fosc amb la part superior de les potes ratllada de blanc i negre, amb la part inferior blanca i els costats de la cara de color gris clar Els mascles tenen banyes curtes És herbívor i de costums nocturns Habita a les selves denses del Congo
Les pterulàcies
Pterula multifida , l’única espècie de la família que viu al nostre país, forma feixos de branques molt fines, denses, verticals, de color bru ocraci vers la base i blanquinós a la part alta, de consistència cartilaginosa, dura i elàstica L’estructura és dimítica Viu en boscos de coníferes i boscos mixtos, entre les acícules i la fusta morta, i el seu aspecte varia força segons l’hàbitat i l’edat
gírgola d’olivera

gírgola d’olivera
Marjan Kustera (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret poc o molt en forma d’embut, sec i setinat, de color groc de safrà a carbassa, que pot atènyer de 10 a 14 cm de diàmetre.
Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània
Janos Vajda
Literatura
Poeta hongarès.
Fou amic de SPetöfi, i un dels caps de la joventut revolucionària del 1848 Els temes principals de la seva poesia són l’amor no correspost, l’existència humana i l’actualitat política Els seus poemes es caracterizen per les imatges denses i vigoroses i l’expressió ombrívola del seu sentiment solitari de la vida És autor de manifests que testimonien la seva clarividència política Publicà dos reculls poètics Összes költemények ‘Poesia completa’, 1881 i Vajda János költeményei ‘Els poemes de JVajda’, 1895