Resultats de la cerca

És anomenada també botànica descriptiva

Fou catedràtic de geodèsia 1888 i de geometria descriptiva 1895 a la Universitat de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1883, que posteriorment presidí 1914 Autor, a Barcelona, dels edificis de l’Acadèmia de Ciències 1893, Palau de Justícia 1885-1908, amb Enric Sagnier, Presó Model 1904 amb Salvador Vinyals, Observatori Fabra 1906, Catalana de Gas 1908 i convent dels carmelitans començat el 1910 i acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana Dirigí així mateix les obres de l’Hospital Clínic 1895-1906, sobre un projecte d’Ignasi C Bartrolí 1881 Amb elements modificats dels…

Sovint s’identifica amb la geologia descriptiva

Segons la necessitat descriptiva que ofereix una llengua, hom pot distingir entre predorsal, mediodorsal i postdorsal

Dels quals Hegel fa una presentació descriptiva i interpretativa en la seva Fenomenologia de l’esperit 1807, com a exposició del camí i del procés que porten el Saber Absolut

Milità en el moviment catalanista i pertangué a la primera època d’Estat Català Després fou més aviat un nacionalista independent, afí a Nosaltres Sols Publicà Crònica descriptiva d’Alguer 1957 i Estampes de Sardenya 1960

Féu recerques en geometria, càlcul integral i diferencial, i establí l’axioma que duu el seu nom Publicà Vorlesungen über neue Geometrie ‘Cursos sobre la nova geometria’, 1882, on exposa els axiomes de la geometria descriptiva

Constitueix la base de la geometria descriptiva i té una aplicació important en el dibuix tècnic Entre els sistemes de representació més utilitzats cal esmentar els diferents tipus de projecció com el de planta i alçat i de perspectiva

Estudià les sèries de funcions, la teoria de les probabilitats, les integrals, l’àlgebra, la geometria descriptiva, etc Publicà un Traité de géométrie , juntament amb Comberousse Establí un teorema, molt conegut i que duu el seu nom, sobre els sistemes d’equacions lineals

De formació humanista, que es reflecteix en la seva obra, forma part de l’escola de Lugo, integrada per poetes d’inspiració virgiliana i temàtica descriptiva i amb una gran cura del llenguatge La seva obra principal és recollida a Nimbos 1961