Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
fitografia
Botànica
Part de la botànica que té per objecte la descripció de les plantes.
És anomenada també botànica descriptiva
Josep Domènech i Estapà
Façana principal del Palau de Justícia de Barcelona, obra de Josep Domènech i Estapà i d’Enric Sagnier i Villavecchia (1885-1908)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte (1881) i doctor en ciències exactes.
Fou catedràtic de geodèsia 1888 i de geometria descriptiva 1895 a la Universitat de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1883, que posteriorment presidí 1914 Autor, a Barcelona, dels edificis de l’Acadèmia de Ciències 1893, Palau de Justícia 1885-1908, amb Enric Sagnier, Presó Model 1904 amb Salvador Vinyals, Observatori Fabra 1906, Catalana de Gas 1908 i convent dels carmelitans començat el 1910 i acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana Dirigí així mateix les obres de l’Hospital Clínic 1895-1906, sobre un projecte d’Ignasi C Bartrolí 1881 Amb elements modificats dels…
geognòsia
Geologia
Part de la geologia que estudia la composició, l’estructura i la disposició dels blocs continentals que formen l’escorça terrestre, tant els blocs sedimentaris com les masses hipogèniques.
Sovint s’identifica amb la geologia descriptiva
dorsal
Fonètica i fonologia
Articulació caracteritzada per l’aplicació o l’acostament del dors de la llengua al paladar.
Segons la necessitat descriptiva que ofereix una llengua, hom pot distingir entre predorsal, mediodorsal i postdorsal
figura de conciència
Filosofia
Dit de cadascun dels estadis o moments de l’experiència, sia en pla subjectiu i individual o en l’objectiu i historicocomunitari.
Dels quals Hegel fa una presentació descriptiva i interpretativa en la seva Fenomenologia de l’esperit 1807, com a exposició del camí i del procés que porten el Saber Absolut
Manuel Pagès i Mercader
Història
Polític.
Milità en el moviment catalanista i pertangué a la primera època d’Estat Català Després fou més aviat un nacionalista independent, afí a Nosaltres Sols Publicà Crònica descriptiva d’Alguer 1957 i Estampes de Sardenya 1960
Moritz Pasch
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Féu recerques en geometria, càlcul integral i diferencial, i establí l’axioma que duu el seu nom Publicà Vorlesungen über neue Geometrie ‘Cursos sobre la nova geometria’, 1882, on exposa els axiomes de la geometria descriptiva
sistema de representació
Matemàtiques
Mètode que permet de representar figures o elements de l’espai per mitjà de dibuixos plans.
Constitueix la base de la geometria descriptiva i té una aplicació important en el dibuix tècnic Entre els sistemes de representació més utilitzats cal esmentar els diferents tipus de projecció com el de planta i alçat i de perspectiva
Eugène Rouché
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Estudià les sèries de funcions, la teoria de les probabilitats, les integrals, l’àlgebra, la geometria descriptiva, etc Publicà un Traité de géométrie , juntament amb Comberousse Establí un teorema, molt conegut i que duu el seu nom, sobre els sistemes d’equacions lineals
Xosé Maria Díaz Castro
Literatura
Poeta gallec.
De formació humanista, que es reflecteix en la seva obra, forma part de l’escola de Lugo, integrada per poetes d’inspiració virgiliana i temàtica descriptiva i amb una gran cura del llenguatge La seva obra principal és recollida a Nimbos 1961