Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Koyukuk River
Vista del Koyukuk River al seu pas per la localitat d'Allakaket (Alaska)
Riu
Curs fluvial de l’estat d’Alaska (EUA), afluent del riu Yukon.
Té una longitud d’uns 805 km i drena una conca de 82880 km 2 El riu neix de la confluència de diverses bifurcacions que provenen de les muntanyes Endicott, per sobre del Cercle Polar Àrtic L'àrea propera al desguàs amb el Yukon és una gran plana d'inundació, protegida El seu cabal mig, a la localitat d'Hugues, és de 400 m 3 /s
torrent de les Graus
Pont de les Graus (Moià)
© C.I.C. - Moià
Torrent
Curs fluvial de la comarca del Bages.
Neix al serrat del Puig i discorre entre el serrat de l’Espelta i el Grony de la Torre Desguassa a la riera de Passarell, a l’altura del Molí d’en Pujol Prop del seu desguàs, als afores de Moià, hi ha el pont de les Graus, d’estil romànic i un únic arc A la cara de ponent té gravat l’any 1805, i abans hi passava el camí ral
claveguera
Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
l’Encanyissada
La bassa de l’Encanyissada, un dels sectors característics del delta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Estany de la dreta de l’Ebre, dins el terme d’Amposta, de 5,5 km de llarg per 2 km d’ample màxim, i d’uns 7 km 2
de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans.
La gola vella és obturada per una massa alluvial que tot just comença a ésser conreada Rep séquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al SW per la general de desguàs La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles hom hi pesca amb xarxa llisses, barbs, llobarros i sobretot amb una pantena o almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli, l’Encanyissada 31 h 1981
conca del Fucino
Llac
Conca de la Màrsica, als Abruços, Itàlia, ocupada antigament per un llac, a 669 m d’altitud sobre el nivell del mar, entre els monts Simbruini a l’W, el mont Sirente a l’E i el Velino al N.
El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani la seva extensió era variable el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura canya de sucre, patates
refugi Enric Pujol
Refugi Enric Pujol
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà).
També conegut com a refugi del Mont-roig, està dedicat a Enric Pujol, alpinista que morí el 1981 durant el descens del Broad Peak 8047 m És situat a la vall de Cardós, a l’esquerra del desguàs de l’estany inferior de la Gallina, a 2287 m, al Pirineu occidental català És un refugi prefabricat d’alumini, no guardat i gestionat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que fou inaugurat l’octubre del 1984 Disposa de 18 places i és una excellent base per a ascendir, entre d’altres, als cims del Ventolau i el Mont-roig
refugi de l’Estany Llong
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Inaugurat el 1979, és propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És situat dins del parc, a l’oest del desguàs de l’estany Llong i al nord-est dels prats d’Aiguadassi, a 1985 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda com a Carros de Foc És guardat i té una capacitat de quaranta-set places És base per a ascendir, entre d’altres, al gran tuc de Colomers 2933 m o el Subenuix 2950 m a més, també es poden fer excursions i travesses dins el parc nacional
barraca
Urbanisme
Construcció suburbial destinada a ésser habitada, feta amb materials aprofitats, de reduïda superfície, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terreny d’altri.
Correspon a un fenomen molt estès als països d’immigració la seva estructura fa que sigui sempre d’una sola planta, tancada amb materials molt lleugers i generalment per a una sola família M Echenique, en un estudi fet el 1965 sobre el barraquisme a Montjuïc Barcelona, trobà sobre més de dues mil barraques una mitjana per barraca de 4 habitants, 1,2 famílies i 22 m 2 de superfície el terme mitjà per llit era d’1,9 persones, i només un 30% de les barraques posseïen comuna de fossa l’aigua corrent i el desguàs hi eren inexistents en un 100% dels casos barraquisme
pendent
Detall del pendent d’una taulada
© Corel - William McElligot
Construcció i obres públiques
Inclinació que tenen els plans de les teulades per tal de facilitar el desguàs.
compactació
Construcció i obres públiques
Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquina i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.
La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de no…