Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
Apòstol dels Gentils
Designació aplicada a l’apòstol sant Pau.
mot satèl·lit
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels mots que n’envolten un altre en el camp associatiu per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca; per exemple, entorn del mot cap giren els mots satèl·lits testa, closca, clepsa, coco, topí, terrat, etc.
La designació és deguda a W von Wartburg
assistència al detingut
Dret processal
Dret irrenunciable que té tota persona detinguda a designar advocat perquè assisteixi a totes les declaracions i diligències que es practiquin per a la seva identificació.
De renunciar a la designació, aquesta és feta, d’ofici, pel Collegi respectiu
la Muntanya
Nom donat tradicionalment al sector més muntanyós i més humit de la diòcesi (i regió) de Girona: la zona d’Olot (però no la baixa Garrotxa) i, sovint, també la vall de Camprodon.
Aquesta designació fou donada per Norbert Font i Sagué el 1897 a la comarca d’Olot
anhidro-
Química
Prefix subtractiu que indica la pèrdua dels elements de l’aigua a l’interior d’una molècula.
És emprat especialment en la designació de composts d’estructura complicada, com, per exemple, els derivats dels sucres
bahnar
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu de la part central de la serralada annamita, la llengua de la qual, el bahnar,
pertany al grup monkhmer
.
Ensems amb d’altres tribus primitives, els bahnars són compresos dins la designació genèrica de moi ' salvatge ', en annamita
occident
Geografia
Història
Política
Terme amb el qual, a partir d’una designació geogràfica, hom ha volgut referir-se a un determinat tipus de societats o àdhuc a una civilització per oposició a la resta.
El terme “occident” és ambigu, i històricament el significat s’ha modificat des d’un sentit inicialment religiós fins a passar a designar un conjunt de trets culturals, jurídics i fins i tot polítics molt menys circumscrits geogràficament Com a expressió té l’origen en la designació d’una de les dues parts en què fou dividit l’imperi Romà imperi Romà d’Occident a partir de la mort de Teodosi 395 fins a la deposició de Ròmul August Amb les constants dissensions entre Roma i Constantinoble, que s’acumularen fins a la ruptura de fet entre ambdues esglésies segle IV al XV, s’accentuà l’ús del…
caníbal
Etnologia
Antropòfag.
El terme deriva de la designació que donaren els conqueridors castellans als indis caríbics de les Petites Antilles, els quals practicaven l’antropofàgia
pontífex
Cristianisme
Bisbe i, en particular, el bisbe de Roma, anomenat pontifex maximus per Tertul·lià (segle III).
D’ençà del segle V és el títol honorífic i la designació oficial del papa, al qual hom sol afegir els adjectius summe , sobirà o romà