Resultats de la cerca

Llevat d’una primera etapa experimental, la seva producció és una síntesi de gèneres populars i música ‘culta’ Sobresortí especialment en les obres escèniques la seva collaboració amb el dramaturg Bertolt Brecht arribà a un grau de compenetració que donà com a resultat obres mestres Die Dreigroschenoper ‘L’òpera de tres rals’, 1928, Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny ‘Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny’, 1928, Happy end 1929, Der Jasager ‘L’escolà d’amén’, 1930, Die sieben Todsünden ‘Els set pecats mortals’, 1933, totes sàtires socials, a més de la cantata Der Lindberghflug ‘El vol…

Adepte de l’Aufklärung i allunyat del dogmatisme i de l’escepticisme, propugnà una religió espiritualista capaç de fer accedir els homes a la cultura humanista universal Traduí la Bíblia a l’alemany, i en la seva obra fonamental, Jerusalem 1783, definí el clima espiritual del judaisme Des del punt de vista filosòfic, la seva obra principal fou Phädon 1767, on defensà, amb arguments leibnizians, la immortalitat de l’ànima  Són nets seus els músics  Fanny i Felix Mendelssohn

Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…

La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen…

Inicià la seva trajectòria artística com a actor i posteriorment estudià cant a Dresden i Berlín El 1949 debutà com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden Del 1953 al 1961 treballà a la Staatsoper de Berlín, i el 1951 inicià una sèrie de collaboracions amb el Festival de Bayreuth, on cinc anys més tard interpretà el paper de Mime Sigfrid , personatge que feu fins el 1969, en què el representà al Covent Garden de Londres El 1968 feu de Loge L’or del Rin al Metropolitan de Nova York Destacat actor, fou un intèrpret ideal de personatges com Mime, Monostatos La flauta màgica o…

Rebé la primera formació musical del seu pare, músic de la Hofkapelle, i poc després estudià violoncel amb Karl Drechsler i teoria amb Friedich Schneider El 1849 reemplaçà B Cossmann en la Gewandhaus i al Conservatori de Leipzig A partir del 1860, i fins a la seva mort, s’establí a Dresden, on treballà a la Hofkapelle, i com a virtuós de cambra del rei de Saxònia Entre els seus alumnes hi hagué H Becker i O Brückner Les seves composicions més importants són dedicades al violoncel, entre les quals destaquen els tres concerts i nombrosa música de cambra i lieder No obstant això, les obres per…

A Hamburg fundà l’acadèmia poètica Deutschgesinnte Genossenschaft Teoritzador de la llengua i de l’art poètica, fou autor del Hochdeutscher Helicon ‘Helicó alt-alemany’, 1640 A més de poesia lírica d’estil barroc, escriví un intent de novella psicològica amb Adriatische Rosemund ‘Rosemunda adriàtica’, 1645

El primer programa de l’escola defensava la supressió de les fronteres entre artistes i artesans i la substitució de la recerca individual pel treball en equip Des del primer moment hi hagué Lyonel Feininger, l’any 1920 hi entraren Paul Klee i Oskar Schlemmer, i el 1922, Vasilij Kandinskij L’orientació pedagògica fou obra de Johannes Itten, que preconitzava la supremacia de mitjans d’expressió sobre el tema, i la necessitat d’aprendre per l’experimentació i la pràctica El 1923 Itten fou substituït per László Moholy-Nagy , el qual hi introduí l’esperit de recerca científica i de connectar amb…

Fou preceptor dels germans Humboldt Substituí Johann Bernhard Basedow en la direcció del Philanthropinum de Dessau estudià una reforma de la institució pública al ducat de Brunsvic, on fundà una important llibreria Publicà diverses obres per a joves, entre les quals Robinson, der jüngere ‘El jove Robinson’ 1779-80, llibre d’aventures, i un diccionari de la llengua alemanya 1807-11

Utilitzà —per a les seves construccions d’habitatges i, sobretot, de grans magatzems Wertheim, Berlín, 1896— el ferro i el vidre, i creà les façanes articulades de cristall amb una concepció bàsicament funcional, la qual donà lloc a l’estil dels magatzems moderns, en els quals s’inspiraren posteriorment Horta i Frantz Jourdain Entre les seves construccions hom pot destacar el museu de Darmstadt i, a Dessau, el palau Cohn-Oppenheim