Resultats de la cerca

Autor de nombroses novelles i narracions, utilitzà inicialment el pseudònim de Jakob Corvinus Freqüentà un quant temps el cercle d’escriptors de Stuttgart La seva primera obra, Die Chronik der Sperlingsgasse ‘La crònica del carreró dels pardals’, 1857, obtingué èxit, i, malgrat les dificultats posteriors, és considerat un dels novellistes alemanys més importants del s XIX És autor de Die Leute aus dem Walde ‘Gent del bosc’, 1863, Der Hungerpastor ‘El pastor famèlic’, 1864, Deutscher Adel ‘Noblesa alemanya’, 1870, Alte Nester ‘Antics nius’, 1880 i Unruhige Gäste ‘Hostes inquiets…

Format a Berlín, estudià a Londres l’arquitectura i la decoració angleses d’aquell moment Fruit d’aquests estudis són els llibres Die Englische Baukunst der Gegenwart ‘L’arquitectura anglesa actual’, 1901 i el famós Das Englische Haus ‘La casa anglesa’, 1904-08, en tres volums Tornà a Alemanya i fou un dels fundadors de la Deutscher Werkbund, grup dins el qual representà, en contraposició a Hvan de Velde i l’Art Nouveau, l’anomenat funcionalisme integral Per la seva gran lluita a favor de l’estandardització en arquitectura fou un dels més valuosos precedents del Bauhaus

Debutà el 1953 com a ajudant de direcció amb FKortner i H Schweikart al Münchner Kammerspiele, que dirigí en 1963-73 Després d’exercir de director de l’Hamburgische Staatsoper i de professor a la facultat de música i art, passà al capdavant de la Bayerische Staatsoper 1977-82 i del Bayerisches Staatstheater 1982-93 Amb subtilitat i intelligència escenificà un gran repertori d’obres de teatre i òperes a Europa, els EUA i Austràlia El 1993 fundà la Bayerische Theaterakademie, amb seu al Prinzregententheater de Munic Fou president del Deutscher Bühnenverein i de la secció alemanya…

Estudià filologia clàssica i musicologia a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de JAPh Spitta i es doctorà el 1891 Fou secretari permanent de la comissió prussiana per a la publicació de Denkmäler deutscher Tonkunst 'Monuments de la música alemanya' Publicà nombrosos assaigs en diverses revistes, així com per a Allgemeine deutsche Biographie 'Biografies alemanyes' El 1917 fundà l’Institut de Recerca Musicològica, que posteriorment esdevingué l’Institut Nacional de Musicologia Alemanya, i edità la seva publicació "Arxiu de musicologia" Fou professor a la Hochschule für Musik…

Vida Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament Passà bona part del temps a Dresden, on tingué ocasió de conèixer…

S’ha especialitzat en el gran repertori vocal òpera, cantata i oratori dels segles XVII i XVIII, i sovint s’ha decantat per autors poc coneguts MA Cesti, A Steffani, S d’India, P Guédron, etc Ha estat dirigit, tant als enregistraments com als festivals internacionals, per W Christie, S Kuijken, J Ter Linden o el mateix R Jacobs, entre d’altres Dels seus èxits cal esmentar Xerse , Il Giasone i La Calisto PF Cavalli, La coronatione di Poppea , Il ritorno di Ulisse in patria i L’Orfeo C Monteverdi, L’Argia MA Cesti i Così fan tutte WA Mozart Ha estat format per músics d’arreu del món i els seus…

Aplicat des de la darreria del segle XV a les danses, al final del XVI s’emprava a Itàlia per a designar també peces vocals properes al madrigal que imitaven l’accent germànic en els seus textos En les suites del segle XVII i començament del XVIII, l' allemande fou de vegades denominada Teutscher Tanz o tedesca Els darrers anys del segle XVIII i els primers del XIX, el terme s’aplicà a les danses ràpides en compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya, les principals de les quals eren la deutscher Tanz , el ländler i el vals En aquesta època, el terme fou reemplaçat…

Fou un veritable reformador Fou pintor abans de dedicar-se a l’arquitectura, i conreà les arts gràfiques, amb franca tendència modernista A partir del 1898 fou un dels primers dissenyadors industrials Formà part de la Sezession vienesa, s’enquadrà en el Jugendstil i s’inscriví al Deutscher Werkbund, d’acord amb la seva preocupació per una franca collaboració entre arquitectura i indústria La seva obra més important és la fàbrica per a l’AEG a Berlín El seu art és sovint monumental i neoclàssic, sobretot en el darrer període, com l’ambaixada alemanya a Sant Petersburg 1911-12, les…

Estudià al Conservatori d’Essen i a les universitats de Münster i Berlín, on fou deixeble de J Wolf Entre el 1925 i el 1937 ensenyà al Conservatori d’Essen i des del 1939 ho feu a Berlín Fou membre del senat de l’Acadèmia Prussiana de les Arts Després de la guerra esdevingué director de l’Institut d’Investigació Musical de Kiel i, a partir del 1955, ensenyà també a la universitat d’aquesta ciutat Dirigí la collecció de música alemanya Organum 1950, l’Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen 1951-61, la nova edició de les obres de JS Bach d’aquest centre, i l’Arxiu d’Història de la Música…

Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de Haydn L’…