Resultats de la cerca
Es mostren 432 resultats
ou del diable
Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
garrofer del diable
Garrofer del diable
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbust caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades, flors grogues amb taques negres i fruits en llegum força grossos.
Tòxic i pudent, creix a les màquies de la terra baixa mediterrània
anell del diable
Anell del diable
James Bailey (cc-by-nc-4.0)
diable de Tasmània
Diable de Tasmània
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Mamífer metateri marsupial, de la família dels dasiúrids.
El marsupi és poc profund, en forma de ferradura i proveït de quatre mamelles De règim carnívor, el crani és robust i proveït d’un dentat poderós, i les potes són curtes Fa uns 60 cm fins a l’acabament del tronc, i 30 cm més de cua El pelatge és curt, fosc amb taques blanques L’àrea de distribució ha estat progressivament reduïda des d’Austràlia, d’on desaparegué fa uns 3000 anys, probablement per una combinació de factors, entre els quals hi ha l’augment de les poblacions humanes, la introducció dels dingos i un canvi climàtic sobtat, fins a les zones més inaccessibles de Tasmània…
pont del diable
Construcció i obres públiques
Nom donat als Països Catalans a alguns ponts monumentals d’origen romà, com el pont del Diable-, a Martorell, o l’aqüeducte de Tarragona (pont de les Ferreres), la construcció dels quals s’atribueix al diable, que els hauria edificats en canvi de l’ànima de la persona encarregada de construïr-los.
advocat del diable
Nom popular del fiscal promotor de la fe en les causes de canonització.
pont del Diable
Pont
Construcció i obres públiques
Pont dels municipis de Sarroca de Bellera i Senterada (Pallars Jussà).
bufa del diable
Micologia
Bolet gasteromicet, de l’ordre de les licoperdals, de carpòfor globulós, blanc, sovint molt gros (de 13 a 15 cm de diàmetre, però a vegades n’ateny 80), sense peu, de carn al principi blanca i dura, que evoluciona lentament cap a la formació d’espores.
Es fa en clarianes de boscs, jardins i camps, i quan és tendre constitueix un bon comestible