Resultats de la cerca

Inventat per NNiaudet l’any 1866, es popularitzà a la dècada dels anys seixanta quan es començà a comercialitzar en qualitat de rellotge de polsera, de precisió mai no igualada en la seva categoria En poc temps, però, fou desbancat pel rellotge de quars Un petit diapasó és impulsat i mantingut en oscillació a través d’un circuit electrònic que genera una freqüència similar a la seva pròpia uns 300 Hz Un cadell impulsor lligat a un dels braços de diapasó fa girar una roda que disposa de 300 dents i que és retinguda entre impuls i impuls pel cadell de retenció Del…

Hom compara la percepció sonora per via aèria amb el diapasó davant l’orella i per via òssia aplicat sobre l’apòfisi mastoide

Permet que la corda sigui trepitjada a una alçada determinada, cosa que en modifica la longitud vibrant i la nota emesa Els trasts poden ser mòbils o fixos Els primers es lliguen al voltant del mànec i acostumen a ser de corda de budell o niló Els trasts fixos s’incrusten en una ranura del diapasó i poden ser d’os, metall, marfil o fusta Als segles XVI i XVII s’utilitzaven els trasts mòbils en els instruments de la família de la viola de gamba, llaüts i guitarres Es podien ajustar per tal de variar l’interval entre les notes i es lligaven amb un nus especial En el cas de les…

Significa, literalment, ’sobre el diapasó’ i s’usa en contraposició a sul ponticello El timbre particular i eteri d’aquest cop d’arc és conseqüència de la dificultat d’emissió dels harmònics parells provocada per la pressió més lleugera del que és habitual de l’arc sobre la corda en aquesta zona particularment allunyada del pont Les primeres vegades que apareix esmentat S Ganassi Regola rubertina , 1542, s’atribueix al cop d’arc sul tasto un caràcter trist i melancòlic Igual que sul ponticello , les mencions de la seva utilització són escasses durant el segle XVII, i fou a…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem…

Dins la família de les cítares, hom distingeix entre les cítares de bastó i les cítares amb post Les primeres, formades per una corda tesada entre els dos extrems d’un bastó arquejat, són les més primitives i comprenen els diferents tipus de bastons musicals Les cítares amb post es caracteritzen pel fet de tenir un nombre variable de cordes tesades sobre una post de diferents formes, entre les quals hom distingeix les cítares amb diapasó cítara de concert, sense diapasó címbal, saltiris pinçat i percudit i de tecla, en les quals l’executant produeix el so…

L’origen del nom es troba en els fenòmens acústics, però es presenta en tots els camps de la física Així, de la mateixa manera que un diapasó que ha estat excitat i que, per tant, emet la nota musical que li és característica, pot excitar o, dit altrament, fer ressonar un altre diapasó que es trobi prop d’ell i tingui la mateixa freqüència de vibració, la sintonització d’una emissora de ràdio no és altra cosa que l’acció de fer ressonar l’oscillador de la part receptora amb el de l’emissora, la qual cosa és aconseguida quan aquell té com a freqüència pròpia la de l’…

Damunt el mànec hi ha les cordes, que hom pinça o frega amb l’arc Molts instruments duen una peça sobreposada al mànec el diapasó Les cordes van fixades al cap lliure del mànec mitjançant les clavilles, que permeten d’afinar-les