Resultats de la cerca

Catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’institut de Girona i als instituts Milà i Fontanals i Joanot Martorell que dirigí, de Barcelona, i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà, a més de nombrosos llibres didàctics, Historia de la literatura española 1948 nombroses edicions i Introducción a la metodología del análisis estructural 1969

És autor de nombroses composicions líriques d’una gran elegància formal, de breus poemes didàctics on imita els escriptors geòrgics antics, com La balia 1552 i Il podere 1560 i de diferents poemes descriptius, mitològics i epicolírics, entre els quals es destaquen les Stanze a Bernardino Martirano 1540 i Il Vendemmiatore 1532-34, on descriu el paisatge de Nàpols

S'autoconsiderà sempre més polític que literat, i participà en els avatars històrics del seu temps Del conjunt de la seva obra hom destaca els poemes didàctics i moralitzants, que són una prova de la seva integritat política Escriví una Representación del Nacimiento de Nuestro Señor , primera mostra coneguda de drama litúrgic des de l' Auto de los Reyes Magos

En aquest tipus d’ensenyament es manté la referència d’uns objectius d’aprenentatge comuns i s’utilitza de manera flexible una varietat de mètodes didàctics en funció de les característiques individuals de cada alumne L’ensenyament multinivell treballa a l’aula ordinària, fa adaptacions i utilitza estratègies per a poder donar una resposta adequada als diferents nivells i ritmes d’aprenentatge dels alumnes i així redueix la necessitat de tenir programes diferenciats

Aparegué per primera vegada el 1967, editat per l' Instituto Nacional del Libro Español , si bé a iniciativa de l’editor Frederic Rahola i elaborat per Maria Ballester El de l’any 1981 i el corresponent als anys 1982-84 han estat editats pel Servei del Llibre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El 1979 i el 1980 fou editat un catàleg específic sobre llibres infantils, juvenils i didàctics en català

El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l’Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US Des del 1993 organitza l’Escola d’Estiu per a Mestres Edita la revista infantil mensual Mataresies Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya UOC té a l’Alguer

Professà a l’orde mercedari el 1652 Ocupà diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València

Estudià al convent de San Francisco de Madrid i al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on aprengué a tocar el violí i el violoncel El 1859 fou nomenat mestre de capella del monestir d’El Escorial, on treballà en la catalogació dels manuscrits de la biblioteca Compongué obres religioses, entre les quals destaquen l’oratori Las siete palabras de Jesucristo , l’antífona titulada Tota pulchra i també tractats didàctics, com ara Método de solfeo i Curso de armonía , entre altres

Llicenciat en dret Publicà articles erudits sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria Les partides i els textos catalans didàctics sobre cavalleria Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc , que restà inèdit en marxar al front, i del qual foren publicats pòstumament els fragments Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” “Estudis Romànics” II, 1949-50 i La batalla a “ús e costum de França” en el “Tirant lo Blanch” “Estudis Romànics” III, 1951-52 És germà del periodista  Guifré Bosch

Aquest sistema es proposa d’arribar a una individualització de l’ensenyament a través de la repetició en el procés d’aprenentatge Pressey i Skinner foren els primers a teoritzar sobre les anomenades màquines d’ensenyar