Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
pet de llop
© Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets piriformes o ovoides, de la família de les licoperdàcies, sovint amb una part peduncular estèril, de color gris brunenc, amb un peridi format per dues capes, una d’interna membranosa i una d’externa amb agullons, berrugues o grànuls; i amb una gleva de color castany.
S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves
boc de Biterna
Folklore
Nom amb què era designat el dimoni als Països Catalans.
Segons una creença medieval molt difosa, el dimoni s’apareixia en forma de boc i era adorat per les bruixes reunides en sàbat És esmentat a l' Espill de Jaume Roig i al Llibre d’ordinacions de la vall d’Àneu s XV Probablement es tracta de la reminiscència d’un culte pagà anterior al cristianisme
endimoniat | endimoniada
Posseït del dimoni.
energumen | energúmena
diable
Príncep dels àngels rebels dimoni.
Māra
En el budisme, el dimoni.
Enemic de Buda, empeny els homes a caure en les passions
antidemoníac | antidemoníaca
possessió diabòlica
Etnologia
Religió
Estat mental que es tradueix en un comportament considerat per una comunitat amb unes determinades creences màgiques o religioses com una demostració que l’individu que el pateix és sota la influència d’una força d’origen sobrenatural.
És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la possessió com l’…
atracció afectiva
Lingüística i sociolingüística
Nom donat per Sperber a l’ús especial que hom fa de certes paraules a fi d’evitar les que semànticament corresponen al concepte.
Així banyeta per dimoni
experiment imaginari
Lògica
Ideació d’un experiment que no està destinat a dur-se a terme, sovint perquè es considera irrealitzable, però l’estudi i anàlisi del qual permet arribar a conclusions rellevants sobre una determinada teoria o hipòtesi.
Són exemples d'experiments imaginaris l’experiment del dimoni de Maxwell, la paradoxa del gat de Schrödinger i l’experiment de l'ascensor d'Einstein