Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Leonardo Torres Quevedo

Leonardo Torres Quevedo
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Enginyer i matemàtic castellà.
Fou president de l’Academia de Ciencias de Madrid És conegut sobretot per les seves màquines automàtiques de calcular destinades especialment a resoldre equacions algèbriques i diversos dispositius per al control remot, mitjançant ones hertzianes Pot ésser considerat com un precursor del càlcul automàtic es féu cèlebre amb el seu jugador d’escacs , veritable autòmat capaç de seguir les diverses jugades possibles Construí un transportador aeri a les cascades del Niàgara i un tipus de dirigible d’estructura funicular
Hugo Eckener
Aeronàutica
Enginyer i aeronauta alemany.
Estudià a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig Interessat en la construcció d’aeronaus, entrà a formar part de l’empresa del comte Zeppelin Durant la Primera Guerra Mundial s’ocupà de l’ensinistrament de pilots i dirigí la construcció de 88 zepelins per a les forces aèries d’Alemanya El 1918, en morir Zeppelin, assumí la direcció de la seva fàbrica El 1924 travessà l’Atlàntic comandant el dirigible “ZR-3” El 1929 féu la volta al món amb el “Graf Zeppelin”, i el 1931 sobrevolà l’Àrtic en un vol d’exploració polar
aerostació

Inflament del primer baló d’hidrogen per J.A.C. Charles i el germans Robert, el 1783
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…
Richard Buckminster Fuller
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, dissenyador i científic nord-americà.
S'especialitzà en la recerca de sistemes constructius basats en elements prefabricats i aconseguí innovacions tecnològiques com les cúpules geodèsiques , de malla tubular hexagonal o pentagonal, entre les quals es destaquen la del jardí botànic de Saint-Louis 1959, la del pavelló dels EUA a la fira de Moscou 1961 i a la fira de Mont-real, la més gran 1967 Dissenyà la Dymaxion House 1927, casa seriable, autoportant i transportable per dirigible, fundà la Structural Study Associates 1929, dedicada a posar en contacte la nova tècnica amb la indústria i, a la Dymaxion Transports 1933…
arbre d’amarrar
Transports
Torre metàl·lica que servia per a fermar un dirigible tot permetent-li d’orientar-se segons la direcció del vent.
Pere Vives i Vich
Història
Militar
Comunicació
Enginyer militar, pioner de l’aerostació, publicista i columbòfil.
Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín, 1902…
,
aerostació
Esports aeris
Esport aeri consistent en el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’astronomia i la…
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a…
aeronàutica
Transports
Branca de la tècnica que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d’aeronaus, dels aeròdroms i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.
L’aeronàutica és un terme molt ampli que comprèn fonamentalment l’estudi d’avions de tot tipus, tant d’ales fixes com giratòries, i d’aeròstats globus i dirigibles més lleugers que l’aire El projecte d’aquestes aeronaus es basa en l’aerodinàmica, però també hi intervenen el desenvolupament de motors i l’estudi de moltes parts i peces utilitzades exclusivament en aeronaus, com és el cas de l’hèlix En la fabricació de tot aquest material aquest nom inclou el disseny, la construcció i la utilització dels elements auxiliars necessaris per al trànsit aeri els aeròdroms i els aeroports, els…
L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
Amb dotze anys de retard Pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, projectat per l’arquitecte L Mies van der Rohe ECSA Si l’Exposició Universal de Barcelona es va convocar, es desconvocà i es tornà a convocar, de manera que tot van ser presses a la darrera hora, l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 es va obrir dotze anys més tard del moment en què s’havia previst i la seva convocatòria va estar condicionada una vegada més per la política i els esdeveniments internacionals Es pot assegurar que en 150 anys –entre el 1800 i el 1950– no hi hagué cap…