Resultats de la cerca
Es mostren 5065 resultats
amplitud doble
Amplitud d’un moviment oscil·làtori periòdic (a = amplitud; 2a = amplitud doble)
Física
Diferència algèbrica entre els valors extrems d’una magnitud vibratòria o oscil·lant en un període.
acusatiu doble
Gramàtica
En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d’objecte, l’un de persona i l’altre de cosa, generalment.
A Doceo pueros litteras , el verb doceo regeix un complement objecte de persona en acusatiu pueros i un complement objecte de cosa en acusatiu litteras L’acusatiu doble també era emprat en frases on el complement objecte duia un complement predicatiu, tots dos en acusatiu Romani Ciceronem complement objecte patrem predicatiu patriae apellaverunt En llatí eren construïts amb acusatiu doble alguns verbs marcats pel sufix trans- Exercitum Ligerim traducit
raó doble
Matemàtiques
Donats quatre punts alineats A, B, C i D, relació
.
La raó doble és un invariant en una projecció
doble concert
Música
Concert per a dos solistes i orquestra.
El més cèlebre és el doble concert per a violí, violoncel i orquestra, opus 102, de Brahms
doble concert
Música
Terme utilitzat a partir del Classicisme per a designar un concert1 amb dos solistes en igualtat d’atribucions.
Exemples destacats del gènere són el Concert en do M per a flauta i arpa , KV 299, de Mozart, i el Doble Concerto , opus 102 per a violí i violoncel, de J Brahms
doble entrada
Matemàtiques
Mètode d’elaboració de taules estadístiques en el qual les dades s’ordenen per files i columnes, representatius de dues variables diferents.
Cada terme representa la connexió de les característiques expressades horitzontalment i verticalment, generalment explicitades en dos subíndexs representatius que acompanyen cada terme de la taula Les taules de doble entrada són sempre de forma quadrangular
doble diesi
Música
Signe musical de valor doble que el de la diesi, és a dir, que eleva la nota dos semitons.
articulació doble
Fonètica i fonologia
En la terminologia d’André Martinet, procés onomasiològic de conversió a unitats lingüístiques de tota entitat informativa al qual aquell autor atribueix una primera fase de conversió a monemes: /té/, /mal/, /de/, /cap/, i una segona de linealització total en forma de fonemes:.
∣t∣, ∣é∣, ∣m∣, ∣á∣, ∣l∣, ∣d∣, ∣e∣, ∣k∣, ∣á∣, ∣p∣ A aquesta doble articulació o conversió analítica en segments unitaris s’afegeix el que ell anomena els suprasegments, com és ara la durada, la intensitat, el to, la corba melòdica, etc, per tal de reproduir lingüísticament, i segons els pressupòsits de cada llengua, el contingut d’informació, base de tota mena de missatge comunicatiu
tracció doble
Transports
Tracció d’un ferrocarril molt pesant quan és feta mitjançant dues locomotores.