Resultats de la cerca

Doctorat en medicina a Copenhaguen 1890, el 1903 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia per les seves investigacions sobre els raigs ultraviolats i llurs aplicacions terapèutiques És el fundador de la moderna fototeràpia

Doctorat el 1877, fou nomenat cirurgià de l’Hospital del Niño Jesús de Madrid 1878, que després dirigí Fou catedràtic de patologia quirúrgica a Madrid 1888 Publicà Cirugía infantil 1887 i un tractat de patologia quirúrgica 1900

Doctorat per la Henry George School de la Universitat de Nova York, divulgà a Catalunya el pensament georgista Fou vicepresident de la International Union for Value Taxation and Free Trade, de Londres Publicista, fou collaborador de Quart Creixent

Doctorat a la Universitat de Giessen, fou professor a Bonn i a Londres Aïllà l’anilina del quitrà, determinà les substitucions sobre l’anell benzènic, investigà en el camp dels alcaloides i fixà l’estructura dels colorants del trifenilmetà

Doctorat a la Universitat de Frankfurt el 1978, aquest any passà a treballar al laboratori IBM de Zuric El 1986 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció i el perfeccionament del microscopi electrònic d’efecte túnel

Doctorat a la Universitat de Berlín, desenvolupà una tècnica per a l’exploració del cor cateterisme cardíac El 1956 rebé el premi Nobel de medicina, compartit amb DWRichards i AFCournand, per les seves investigacions en el camp de la cardiologia

Doctorat a Oxford, estudià l’estereoquímica dels esteroides i reeixí en la síntesi del colesterol també estudià la química dels composts heterocíclics i l’enzimologia i la biosíntesi d’esteroides Compartí el premi Nobel de química del 1975 amb V Prelog

Doctorat a París, exercí a l’hospital de Versalles Autor d’un Tratado teórico-práctico del cólera morboepidémico Olot 1865, collaborà amb Letamendi dirigint 1868 les revistes Archivos de la Medicina Española i Veritas , que es publicà en francès a Barcelona

Doctorat a la Universitat de Heidelberg 1837, fou professor a la Polytechnische Schule de Stuttgart i vicepresident de la Deutsche Chemische Gesellschaft Investigà en el camp de la química industrial sobre sals taní, derivats de l’àcid benzoic, etc Descobrí l’anomenat reactiu de Fehling

Doctorat al Michigan State College 1934, en 1962-74 dirigí el departament de recerca genètica de la Institució Carnegie Compartí el premi Nobel de medicina del 1969 amb MDelbrück i SELuria, pels seus treballs que confirmaren que la informació hereditària residia en els àcids nucleics