Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Ramoní
Futbol
Futbolista de nom Ramón Díaz Cruz.
Jugava de mig defensiu i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1965-68 procedent de l’Imperio de Ceuta Visqué l’època dels cinc dofins Disputà 55 partits de Lliga i marcà 1 gol Posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1969-71, amb el qual disputà 42 partits i guanyà la Copa 1971
focènids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels cetacis, subordre dels odontocets, molt afí a la dels delfínids i que comprèn els marsuïns.
Són animals relativament petits d’1 a 2 m, de cos més rabassut que el dels dofins, cap de forma cònica, morro poc o molt punxegut i aleta dorsal triangular i poc desenvolupada Són nedadors excellents, habiten en grups nombrosos i són repartits per totes les mars Comprèn tres gèneres i sis espècies Phocaena Ph phocaena , el marsuí comú, Ph spinipinnis, Ph sinus i Ph dioptrica , Phocaenoides Ph dallii i Neophocaena N phocaenoides
Jaume Forcada i Nogués
Ecologia
Biòleg marí.
Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 Els seus primers estudis estigueren dedicats a l’avaluació de dofins i balenes a la Mediterrània, l’Atlàntic nord-est i a la mar del Nord Fou investigador al Centre de Ciències de la Pesca del Estats Units, a La Jolla 1999-2001 Des del 2002, és biòleg de poblacions del British Antarctic Survey, on lidera l’equip de recerca en mamífers marins
verat volador

Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans
Revillagigedo
Arxipèlag
Arxipèlag mexicà a l’oceà Pacífic, d’origen volcànic.
Forma part de l’estat de Colima L’integren les illes, deshabitades, de Clarión, Roca Partida, San Benedicto i Socorro, volcans apagats que constitueixen la part emergida d’una serralada submergida Té dipòsits de guano Rebé aquest nom en honor del virrei de Nova Espanya 1784-89 Juan Vicente de Güemes, comte de Revilla Gigedo Les seves aigües són especialment riques en grans espècies pelàgiques, com ara taurons, rajades, dofins i balenes, i les illes concentren una gran diversitat i abundància d’ocells marins L’any 2016 fou inclòs en la llista del patrimoni natural de la humanitat…
orenola
Ictiologia
Peix de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 25 cm de llargada, de cos esvelt i pectorals extraordinàriament desenvolupades, en forma d’ales, adaptades per a planar.
El color és blau al dors i blanc argentat a la cara ventral, amb les pectorals de color blau fosc El “vol” s’inicia després d’un curt trajecte per la superfície de l’aigua, durant el qual la caudal fa de propulsor Quan el peix ha aconseguit d’enlairar-se, les pectorals li proporcionen sustentació, però no efectuen cap moviment actiu, ans permeten un planeig d’unes quantes desenes de metres És de costums pelàgics i forma grans bancs S'alimenta de plàncton i és perseguit per tonyines, llampugues, dofins, tintoreres, etc Es troba a totes les mars tropicals i subtropicals
José María García Lavilla
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de José María.
Jugava d’extrem o d’interior esquerre Fitxà pel RCD Espanyol 1965-76 procedent de l’Oviedo Fou un dels integrants de la davantera coneguda com els Cinc dofins , formada també per Amas, Marcial, Re i Rodilla Visqué el descens a segona divisió de la temporada 1968-69 i l’ascens aconseguit l’edició següent En les onze temporades com a jugador espanyolista disputà 300 partits de Lliga i anotà 50 gols En competició europea jugà 10 partits i marcà 2 gols Fou deu vegades internacional per Espanya i marcà 1 gol S’alineà en dues ocasions amb la selecció catalana
ecolocalització
Biologia
Sistema d’orientació de certs animals, consistent en l’emissió d’ones ultrasonores que en ésser reflectides per la superfície d’objectes presents en el medi, són copsades pel mateix animal emissor, que és capaç d’interpretar-les i d’orientar-se, evitar obstacles, capturar preses, etc, en l’obscuritat.
Aquest sistema és emprat per les ratapinyades de l’ordre dels quiròpters, pels dofins cetacis odontocets, per una salangana asiàtica Collocalia inexpectata i un caprimulgiforme americà Steatormis caripensis Els sons, emesos discontínuament, presenten una cadència variable segons els individus i les situacions en què es troben Així, la ratapinyada comença per emetre un so per segon, i arriba a diversos centenars per segon quan és a prop de la presa La interpretació que fan del so reflectit que reben eco , inclou el temps transcorregut entre l’emissió i la recepció, i la…
convergència biològica
Biologia
Fenomen biològic pel qual organismes que pertanyen a grups sistemàtics diferents, és a dir, no directament emparentats filogenèticament, desenvolupen caràcters, funcions i òrgans semblants, que donen lloc a analogies.
La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en un ambient…