Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
pèrcids
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, que tenen dues aletes dorsals, l’anterior de les quals té 9 radis espinosos, els flancs argentats i la bufeta natatòria no comunicada amb el budell.
Habiten a les aigües dolces i salades de l’hemisferi nord
arcel·la
Protistologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels tecameboides, que segreguen una càpsula quitinosa de forma aplanada, composta de petits prismes hexagonals i impregnada de composts ferruginosos.
Per una obertura surten els lobopodis Viuen lliurement a les aigües dolces
cullereta
Ictiologia
Peix fisoclist de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids, caracteritzat pel fet de tenir les aletes ventrals soldades per la vora anterior i interna formant un embut que funciona com a ventosa.
Habita en aigües dolces A Catalunya hom el troba al canal d’Urgell
camesifonals
Botànica
Petit ordre de cianofícies que comprèn algues generalment unicel·lulars, polaritzades, fixes per un pol al substrat i formadores d’endòspores, que van restant lliures, per l’altre pol.
Tenen importància en les comunitats que revesteixen pedres i vegetals en les aigües dolces pècton
peloplocàcies
Biologia
Família de clamidobacterials integrada per bacteris que es multipliquen per conidis mòbils amb un flagel polar, i que formen tricomes coberts per una beina mancada de falses ramificacions.
Són pròpies d’aigües dolces i riques en matèria orgànica El gènere més important és Peloploca
vòlvox
Botànica
Gènere d’algues verdes colonials, de l’ordre de les volvocals, que formen colònies en forma d’esferes buides de 0,5 a 1,5 mm de diàmetre, integrades per més de 500 cèl·lules amb els flagels dirigits cap a fora.
La reproducció asexual és corrent i consisteix en la formació de colònies filles Habiten les aigües dolces
anableps
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, d’uns 30 cm, de forma allargada i color groc verdós; tenen els ulls grossos i d’una estructura especial que els permet de veure alhora a l’aire i a l’aigua quan neden arran de superfície amb la meitat de cada ull submergida i l’altra meitat fora de l’aigua.
Viuen a les aigües dolces i s’alimenten de petits artròpodes Són propis de l’Amèrica tropical
silúrids
Silúrids
© Josep Ferrús Sabaté
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit dorsiventralment, cap eixamplat, barbes molt desenvolupades, pell sovint nua, ulls petits, sense aletes dorsals o amb una sola aleta petita, l’anal grossa i les pectorals amb el primer radi espinós desenvolupat.
Depredadors, són propis de les aigües dolces d’Àsia i Europa L’espècie més característica és el sílur
cal·lítrique
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les cal·litricàcies, monoiques, de tiges primes i ramoses i fulles oposades no estipulades, amb les flors masculines reduïdes a un estam i les femenines a un ovari bicarpelar amb dos estils, cadascun dividit en dos lòbuls amb un òvul cadascun.
El fruit és un esquizocarp Són plantes pròpies de les aigües dolces estancades o de corrent molt lent
clamidobacteriàcies
Biologia
Família de clamidobacterials
integrada per bacteris que es multipliquen per conidis amb un flagel polar, i que formen tricomes coberts per una beina, sovint amb falses ramificacions.
Són propis de les aigües dolces riques en matèria orgànica Els gèneres més importants són Sphaerotilus i Leptothrix