Resultats de la cerca

Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada

A Roma 1510-12 fou influït per Miquel Àngel, Rafael i Sodoma Els estigmes de santa Caterina , 1516 Academia, Siena més endavant, dins el primer manierisme, féu una pintura sovint estranya i misteriosa en què la subtilitat i el simbolisme predominen sobre la preocupació estructural Es plantejà problemes de llum i d’ombra que el feren precursor de Caravaggio Una part important de la seva obra és conservada a Siena Sant Miquel Carmine, Caiguda dels àngels i Crist als llimbs Pinacoteca Conreà també l’escultura en bronze

Format al Liceo di Santa Cecilia i a la Universitat de Roma, fou un dels impulsors de la musicologia italiana Tot i que destacà en el camp teòric, especialment en la recerca sobre l’oratori del segle XVII, no oblidà la composició La seva òpera Mirra 1910-13, construïda a partir d’un sistema basat en una divisió de l’octava musical en cinc parts en una forma semblant a la usada en la música d’Indonèsia, és una de les peces més importants de la seva producció Compongué també un rèquiem a quatre veus 1920 i diferents peces instrumentals

El 1709 es traslladà a Nàpols per estudiar amb Alessandro Scarlatti Després fou alumne de L Vannucci a Bolonya i de B Pasquini a Roma, ciutat on compongué dos dels seus oratoris Nomenat organista de l’església dels jesuïtes a Roma 1715, el 1716 publicà la seva collecció de Sonate d’intavolatura amb peces per a orgue i per a clavicèmbal que es feren molt famoses pel seu estil melodiós i agradable Zipoli ingressà en la Companyia de Jesús i, ja novici, fou enviat a treballar a les missions de l’Amèrica del Sud Arribà a Córdoba Argentina el 1717 i cursà estudis de filosofia i teologia, però morí…

Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’haver escrit…

Estudià al seminari de la seva ciutat natal i fou ordenat de sacerdot el 1619 Poc després obtingué el títol de doctor en lleis Des del 1614 residí a Roma, on passà la resta de la seva vida Musicalment es formà amb Giovanni Bernardino Nanino L’any 1621 entrà al servei del cardenal Ippolito Aldobrandini com a músic La major part de la seva activitat musical estigué vinculada a aquest cardenal i la seva família També gaudí de la protecció dels papes Urbà VII i Innocenci X, que li atorgaren beneficis eclesiàstics La major part de la seva producció musical és formada per obres vocals, sacres o…

Fill de Giovanni Fischietti 1692-1743, també compositor i organista a la capella palatina, estudià al Conservatori di San Onofrio, a Nàpols, amb Francesco Durante i Leonardo Leo El 1753, any en què ja havia estrenat algunes obres a la capital de la Campània i a Palerm, anà a Venècia, on compongué la música d’algunes opere buffe de Carlo Goldoni Lo speziale , 1754 La ritornata di Londra , 1756 Il signor dottore , 1760, de gran popularitat Posteriorment ingressà a la companyia d’òpera Bustelli i treballà a Praga entre el 1763 i el 1765 Aquest darrer any fou nomenat director de l’orquestra de…

Començà la seva carrera al Teatre La Fenice de Venècia, ciutat on obtingué els primers èxits i consolidà la seva fama com a intèrpret del repertori còmic de l’escola operística napolitana Això li permeté ser tenor a l’Òpera Italiana de Sant Petersburg durant els primers anys del segle XIX Més tard fou nomenat director de l’Òpera Italiana de Viena 1809 i de l’Òpera de París 1810 De nou a Itàlia, s’exhibí als teatres de tot el país fins el 1819, any en què es traslladà a Munic per treballar a la Hofoper En aquesta ciutat també impartí lliçons de cant El 1830 anà a Milà, on es…

Treballà per a Frederic IV de Dinamarca El 1703 anà a Rússia, on es convertí en un dels principals arquitectes de l’època de Pere el Gran féu, a Peterburg, l’església de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, el monestir d’Aleksandr Nevskij i l’edifici dels Dotze Collegis

Escriví òperes, cantates, motets i 36 sonates de clavecí en les quals fa molt d’ús del dibuix musical que porta el seu nom, el baix d'Alberti