Resultats de la cerca

Estudià la radiació i la teoria atòmica, i descobrí l’efecte Doppler en els raigs canals 1905, i el 1913 l’efecte que duu el seu nom, produït per un camp elèctric sobre les ratlles espectrals Premi Nobel de física el 1919

Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…

Fou director de l’observatori de Potsdam 1882 Estudiant la velocitat dels estels mitjançant l’aplicació de l’efecte Doppler-Fizeau, descobrí espectroscòpicament els estels dobles 1890 Elaborà un catàleg de 51 estels, amb llurs velocitats radials, i determinà la velocitat de rotació del Sol

Treballà amb JBC Foucault en el camp de l’òptica i féu la primera mesura de la velocitat de la llum en l’aire Provà que l’efecte Doppler pot ésser utilitzat per a mesurar la velocitat radial dels estels Estudià també la dilatació dels cristalls i la polarització de la llum

El 1864 estudià espectroscòpicament per primera vegada les característiques d’una nebulosa gasosa, i poc després demostrà que la cua dels cometes conté hidrocarburs gasosos El 1868 calculà la velocitat d’allunyament de Sírius, i provà experimentalment la possibilitat d’utilitzar l’efecte Doppler-Fizeau per a determinar les velocitats radials dels estels Publicà Atlas of Representative Stellar Spectra 1899

L’objectiu principal és l’estudi dels processos químics i físics que tenen lloc en l’atmosfera superior terrestre Fou llançat al setembre del 1991 i el seu instrumental inclou un aparell per a la mesura de diferents gasos ozó, metà, clorur d’hidrogen i una càmera d’alta resolució d’efecte Doppler Aquests instruments li permeten estudiar l’intercanvi energètic a l’atmosfera i la seva dinàmica, les reaccions fotoquímiques i la interacció entre l’alta i la baixa atmosferes Al maig del 2005 cinc dels seus instruments encara es trobaven en funcionament

Estudià a l’École Polytechnique de París Professor de física a Nevers i Bordeus, el 1895 passà a la Universitat de Marsella i el 1921 a la de París Fou nomenat director de l’Institut d’Optique 1927 i membre de la Royal Society 1931 Inventà, amb Perot, un interferòmetre per a l’estudi dels espectres de ratlles Féu la primera comprovació del principi Doppler-Fizeau, i el 1913 descobrí l’ozó a l’alta atmosfera Escriví, entre altres obres, Leçons élémentaires d’acoustique et d’optique 1898, Les applications des interférences lumineuses 1923 i Physique et astrophysique 1935

Les cèllules tenen una grandària mitjana d’uns 30 000 km i el seu moviment és predominantment horitzontal, amb velocitats que oscillen entre els 300 i els 500 m/s L’any 1956, ABHart descobrí l’existència d’aquestes fluctuacions horitzontals, i RBLeighton les fotografià el 1962 utilitzant espectreheliogrames Doppler La component vertical de la velocitat és bastant més petita que la vertical, de 50 a 90 m/s, i la vida mitjana d’un supergrànul és de l’ordre d’1,3 dies Igual que la granulació ordinària, la supergranulació s’interpreta com un reflex en les capes altes de l’atmosfera…

Doctorat en física per la Universitat de Berkeley 1976, des del 1990 és professor d’humanitats i ciències a la Universitat de Stanford Desenvolupà la tècnica d’alentiment dels àtoms mitjançant làser, anomenada refredament Doppler, per la qual rebé el premi Nobel de física del 1997, compartit amb DPhillip i CCohen-Tannoudji A banda, ha rebut altres distincions, entre les quals el premi Faisal de ciència 1993 Posteriorment ha fet aportacions a l’anàlisi de processos biològics a nivell molecular S'ha posicionat públicament en favor del desenvolupament de les energies nuclear i…

Es graduà en Història Antiga a l’École des Hautes Études de París, ciutat on treballà en feines diverses mentre estudiava i publicava la primera novella, Belver Yin 1981, que guanyà el Premi Ciutat de Barcelona de 1982 Novelles posteriors són El Efecto Doppler Premi Internacional de Novela Plaza i Janés 1990, Las trece rosas 2003, El secreto de los dioses 2003, Opium 2004 i Ángeles del abismo 2005 Com a poeta és autor dels reculls Río Amarillo 1986, Negro sol 1987, Ah mira la gente solitaria 1988 i Las noches rojas 2003, premi Barcarola de poesía i ha publicat també l’obra…