Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
riera de Matamors
Riera
Afluent del Terri per l’esquerra.
Neix al Pujarnol 432 m, dins el terme de Porqueres Gironès, drena el terme de Camós i desemboca davant Borgonyà Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany
Espiel
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, a Sierra Morena, en un terreny fortament accidentat (serra d’El Castillo, de Los Santos, etc).
Drena el terme el riu Guadiato, que forma al terme el pantà d’El Puente Nuevo Hi ha agricultura i ramaderia ovina, mines de carbó i una central tèrmica
Colorado

El Colorado al seu pas pel pont Regency
Billy Hathorn (CC BY-SA 3.0)
Riu
Curs fluvial de l’estat de Texas (EUA).
El Colorado Colorado River, amb una longitud total de 1387 km és el divuitè riu més llarg dels EUA i drena una conca de 103341 km² Desemboca al golf de Mèxic
Alier
Riu
Riu de la França atlàntica, afluent més llarg del Loira per l’esquerra, al Massís Central (410 km).
Neix a la Maure de Gardille i el seu curs, a través de gorges i planes, drena l’Alvèrnia i el Borbonès El cabal és irregular Rep l’Alagnon, el Dore i el Sioule
Wainganga
Riu
Riu del Dècan, a l’Índia continental, tributari del Godāvari (580 km).
Neix a la zona oriental dels monts Sātpura Mahādeo Hills, i drena la regió de Gondwana Durant gairebé la meitat del seu curs constitueix la frontera entre els estats de Mahārāṣhṭra i Āndhra Pradesh
Darling
Riu
Riu del SE d’Austràlia (2 450 km).
Neix al vessant de les muntanyes de Nova Anglaterra, drena durant el curs superior l’estat de Queensland i després passa a l’estat de Nova Galles del Sud seguint la direcció NE-SW Desguassa al riu Murray
Sant Martí de Barcedana

Vista general de Sant Martí de Bercerana (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (746 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís.
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué
Colmenar de Oreja
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, al límit amb la província de Toledo.
El Tajo drena el S del terme Agricultura i ramaderia L’explotació de pedreres de pedra blanca i la terrisseria han estat activitats tradicionals Hi destaquen la plaça major porxada i l’església goticorenaixentista de Santa María la Mayor
vall de Cabó
vall de Cabó
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d’Organyà.
És separada, al nord, de les valls del riu Major i de la Guàrdia per les serres d’Ares 1 850 m alt i de Prada, que formen una cinglera d’uns 16 km de longitud, entre el prat d’Orient el punt més occidental de la vall i el Segre, i al sud, de les valls de Carreu, Rialb i Fontfreda per una alineació que uneix el cap del Boumort amb la muntanya de Santa Fe, damunt Organyà, i que té el punt culminant a la roca de Senyús 1 894 m És drenada per la riera , o riu , de Cabó , format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, el barranc de la Vall que…
riera de Magarola
Riera
Afluent per la dreta del Llobregat que neix al coll del Bruc (627 m).
Drena els termes del Bruc i de Pierola Anoia, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera Baix Llobregat i desemboca aigua avall del Rebato Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal