Resultats de la cerca

Graduat a l’École Nationale d’Administration 1972, fou membre del cos d’inspectors de finances El 1976 fou nomenat cap del gabinet del primer ministre Jacques Chirac , però no fou elegit parlamentari pel Rassemblement pour la République  RPR fins el 1978, per un breu període, i posteriorment ho ha estat des del 1984 Secretari d’Estat per a Economia i Finances des del 1978 i ministre d’Afers Estrangers des del 1993, el 17 de maig de 1995 fou nomenat primer ministre pel nou president de la República, Jacques Chirac President de l’RPR des de l’octubre del mateix any, al juny del 1996 Juppé…

Graduat per l’Escola Nacional d’Administració, el 1977 ingressà a l' Rassemblement pour la République i el 1980 inicià una carrera diplomàtica Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l’Índia Des del 1993 fins al 2002, amb Jacques Chirac a la presidència, detingué alts càrrecs vinculats al govern Ministre d’afers estrangers 2002-04, el 2003 encapçalà l’oposició francesa a la guerra de l’Iraq El 2004 fou nomenat ministre de l’interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre A l’abril del 2006 hagué de retirar un projecte de…

Considerat un dels grans extrems esquerres de la història del futbol, formà part de l’època d’or de la selecció hongaresa i del Barça del final dels anys cinquanta Jugà en diversos clubs del seu país, entre els quals hi ha el Budapest Honved 1952-56 Exiliat arran de la revolució hongaresa del 1956, patí una sanció de dos anys de la FIFA i el 1958, juntament amb Kocsis, fitxà pel FC Barcelona Hi romangué tres temporades, coincidí amb Kubala i visqué la gran etapa d’Helenio Herrera Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1960, torneig en què marcà dos gols en la final…

Fou inaugurat el 1929 pel Reial Aeroclub de Lleida S’hi celebraren la majoria de competicions i festivals aeris de les terres de Lleida els anys trenta, i deixà pràcticament en desús el camp d’aviació de Magraners El 1955 s’hi traslladà la seva escola de pilots Ocupa una superfície de 138,12 ha i és utilitzat per vols privats i vols d’emergència en el suport d’extinció d’incendis Té una pista de terra compactada de 1500 × 30 m i disposa d’una plataforma d’estacionament d’aeronaus de 600 m2, dos hangars, un per a avions de motor i l’altre per a ultralleugers S’hi han celebrat etapes de la…

Fou inaugurat l’any 1974, segons un disseny de Josep M Xiol, i es finançà amb aportacions privades L’any 1982 fou clausurat per problemes en la seguretat i els accessos, que se superaren l’any següent, quan fou reobert, tot passant a mans de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar S’amplià el 1987 i deixà el seu traçat, apte per a curses d’automobilisme i motociclisme, en una longitud de 3250 m Ha acollit proves d’àmbit català i estatal, com el Critèrium Solo Moto on es donaren a conèixer figures com Carles Cardús i Sito Pons o carreres de resistència En cotxes, s’hi ha celebrat la Copa Citroën i…

Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes 1905-12, però també publicà Sesdek shakproblemoj 1909 –una collecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez 1913 D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats El 1930 rebé un homenatge al Club d’Escacs Barcelona, que el…

Disputà cinc edicions de l’Olimpíada d’escacs amb l’equip espanyol entre el 1924 i el 1931 El 1935 participà en les simultànies amb rellotge que el campió del món Alexander Alekhine jugà al Club d’Escacs Barcelona Presidí la Federació Espanyola d’Escacs El 1913 Josep Paluzie Lucena publicà en honor seu el llibre Un artista en ajedrez Valentín Marín

Dividit en 100 cèntims

Fou impulsada per Federico Pastor, Ricardo Albiach i José Luis Cano, membres de l’empresa Ediciones Rápidas, i dirigida per Julián Mir Alguns dels seus primers redactors foren Manuel del Arco, Joan Garcia Castell, María Luz Morales, Ricardo Pastor, Alfredo Rueda i Carme Trias de Bes Editada com a setmanari, tractava principalment l’actualitat del FC Barcelona i del RCD Espanyol L’èxit de la publicació feu que el 4 de febrer de 1965 es convertís en diari, adoptant el subtítol de “primer diario deportivo de la tarde” La segona època també s’inicià essent dirigida per Julián Mir Altres directors…

Fou fundada per periodistes esportius d’idees regeneracionistes Tractava d’informació esportiva general i feia la crònica dels campionats i competicions de Catalunya i Espanya En fou director gerent Raimundo Caballé Leónidas Hi collaboraren Artagnan, Fermín, Alfonfervill, Aranguren i Emili Pellicer, entre d’altres Tenia una edició amb moltes illustracions i hi sovintejaven els reportatges gràfics de Claret Se’n publicaren una vintena de números