Resultats de la cerca

Professor a la facultat de ciències 1951-69 i director del Museu d’Història Natural 1951-72 i del Parc Zoològic 1957-60 de Marsella Estudià la vegetació de la Provença i de les illes de la Mediterrània occidental, en particular les Balears, que recorregué en diverses campanyes, del 1956 al 1960, en companyia d’Ode Bolòs i —en el cas de Menorca— de PMontserrat És autor d' Études phytosociologiques et écologiques en Provence occidentale 1934, la seva tesi doctoral, una de les obres clàssiques de la primera època de la fitocenologia Recherches phytosociologiques dans l’île de Majorque 1958 i Vue…

Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…

El conjunt de reaccions dels processos biosintètics tenen lloc a l’interior de la cèllula viva i són de tipus endergònic, consumeixen energia provinent del catabolisme de materials energètics, emmagatzemada en forma d’ATP o altres composts fosforats d’alta energia La biosíntesi consisteix especialment en la progressiva reducció de materials originàriament oxidats, o bé en la incorporació, també progressiva, de peces moleculars simples per a donar una macromolècula mitjançant la formació d’enllaços que uneixen entre ells els elements que la constitueixen La fotosíntesi realitzada en els…

Ordinàriament, l’àrea virtual és més gran que l’àrea efectiva, car hi sol haver localitats ecològicament favorables que han resultat inaccessibles o, també, en localitats d’ambient favorable de tàxon pot ésser eliminat a causa de la competència d’organismes més poderosos La introducció artificial d’una espècie té esperança d’èxit quan és feta dins l’àrea virtual corresponent

En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues…

Són formats per una junció pn capaç d’emetre llum en ésser polaritzada en sentit directe Produeixen una llum monocromàtica, són de baix consum i són molt emprats com a elements de senyalització en aparells, circuits electrònics i làmpades Són especialment coneguts els indicadors alfanumèrics, utilitzats en aparells digitals, amb els quals hom representa lletres i xifres, i entre els quals cal esmentar els de 7 i de 8 segments Segons el semiconductor utilitzat hom aconsegueix colors de llum diferents vermell, verd, groc, etc Els semiconductors més utilitzats són l’arsenur de galli, el fosfur d…

Cada comunitat vegetal configura un conjunt de característiques estructurals, funcionals i florístiques, relativament típic i estable, sovint amb denominació específica alzinar, gespet, bardissa, etc, assimilable per algunes escoles al concepte de consorci Hom parla de comunitat vegetal permanent per a referir-se a aquella capaç de mantenir-se indefinidament en un indret clímax i de comunitat vegetal transitòria quan es tracta d’un conjunt que ocupa temporalment i oportunísticament un indret després que una maltempsada incendi, esllavissada, rompuda, etc hagi eliminat la comunitat permanent…

Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…