Resultats de la cerca

Es val de l’efecte Doppler per a obtenir aquestes velocitats, transmetent una freqüència fixa i escoltant els ecos retornats que reboten a les petites partícules de sediment o plàncton que suren a l’aigua i que es mouen a la mateixa velocitat que l’aigua

Estudià dret a València i, a Madrid, collaborà als diaris “La Discusión” i “La Democracia” i fundà el setmanari illustrat “El Siglo” 1865 Durant la revolució del 1868 fundà i dirigí a València “La República Federal” Escriví poemes — Noche 1885, Ecos de la juventud 1893—, assaigs polítics — La evolución y la revolución 1893— i uns Apuntes biográficos de Luis Blanc 1882

Les gotes de pluja, els flocs de neu o els grans de calamarsa blancs meteorològics retornen part de l’energia ecos que reben quan són sotmesos als polsos d’ones electromagnètiques del radar meteorològic La reflectivitat indica l’eficiència en retornar la potència incident als blancs i depèn del nombre i la grandària de les partícules de precipitació per tant, està relacionada amb la seva intensitat

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà a Munic i a París, ciutat on entre el 1910 i el 1915 fou deixeble de G Charpentier i M Ravel De nou a Tessalònica, fou nomenat professor del conservatori de la ciutat Premi Nacional el 1923, Riadis destaca per una extensa obra de gran lirisme, amb ecos de la música popular del seu país natal i també de la música oriental De tot el seu catàleg destaquen les cançons

Visqué una vida aventurera i s’adherí a les idees revolucionàries franceses Caiguda la república veneciana, tornà a Itàlia, d’on hagué de fugir davant la invasió austrorussa Havent tornat a Milà, fou membre del cos legislatiu de la república italiana 1802 Escriví rimes polítiques i patriòtiques, com Le ombre napolitane , evocació dels màrtirs del 1799 Excellí, però, com a autor tràgic amb obres d’esquema influït per Alfieri, amb alguns ecos shakespearians Mastino I della Scala, I coloni di Candia, Agripina, Ginevra di Scozia , etc

Eclesiàstic, fou beneficiat de la seu de València i succeí Francesc Vives com a mestre de capella de Sogorb 1771-79 Autor de Domine ad adjuvandum , d’un Beatus vir , un Laudate Dominum i de diversos Magnificat , obres que són en llur majoria per a veus i acompanyaments instrumentals També escriví l’obra Alegóricos métricos 1768 Posteriorment compongué un Miserere a vuit veus 1776, un Dixit Dominus 1787 i diversos villancicos , composts entre el 1771 i el 1786, entre els quals destaca Qué belicosos ecos 1786

Físicament prové de les reflexions secundàries del so a les parets Si es produeix un so curt per exemple, un cop de martell, una persona situada al recinte sent immediatament un so directe que s’ha propagat des de la font i li ha arribat pel camí més curt i un primer eco associat a la recepció de la primera reflexió a la paret o obstacle més proper El conjunt d’ecos o reflexions posteriors, que són percebuts com un so difús i no individualment, constitueixen el so reverberant

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné