Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
iode
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent a la família dels halògens i situat en el grup VII B de la taula periòdica.
És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en tetrationat,…
clor

Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…
bromur
Farmàcia
Química
Compost binari de brom amb un element menys electronegatiu en el qual el brom actua amb el nombre d’oxidació -1.
Els bromurs metàllics, especialment els alcalins i els alcalinoterris, són obtinguts per reacció dels hidròxids o carbonats respectius amb àcid bromhídric Entre d’altres, són importants els bromurs de sodi i de potassi, emprats en medicina com a tranquillitzants Aquest darrer entra en la fórmula de molts reveladors fotogràfics com a element retardador
iodur
Química
Compost binari de iode amb un element menys electronegatiu, en el qual el iode actua amb el nombre d’oxidació de -1.
Els iodurs metàllics són substàncies cristallines solubles en aigua, llevat dels d’argent, de plom, el mercurós i el mercúric Els iodurs solubles són molt sensibles a l’acció dels oxidants
fluor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valència -1; l’element natural és el núclid 19 (100%); hom en coneix quatre núclids artificials: 17, 18, 20 i 21.
És un gas groguenc Força estès a la natura, principalment en l’aigua de mar, a l’esmalt dental i en la criolita Na 3 AlF 6 , tot i que el principal mineral d’on hom l’extreu és la fluorita CaF 2 , o espat fluor És degut a l’ús de la fluorita com a fundent metallúrgic, d’on li ve el nom del llatí fluere , ‘fluir’, i es refereix a la facilitat de fusió de la fluorita 902°C Atesa la seva gran reactivitat, la fabricació del fluor és una operació molt delicada Els minerals, enriquits i polvoritzats, són transformats en àcid fluorhídric i en fluorurs alcalins per l’àcid sulfúric L’obtenció del…
enllaç hidrogen
Química
Enllaç de feble energia, de natura fonamentalment electroestàtica, que es produeix entre un àtom d’hidrogen i un element electronegatiu, com F, O, N o altres.
L’enllaç hodrogen és anomenat intermolecular quan s’estableix entre dues molècules d’una mateixa substància o de substàncies distintes, i intramolecular quan s’estableix entre dos àtoms d’una mateixa molècula, la qual cosa dóna lloc a la formació d’un cicle en el qual l’hidrogen constitueix una de les baules
oxigen

Cicle de l’oxigen
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup VI de la taula periòdica, de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre.
Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775 Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%, 17 O 0,0374% i…
Els electròlits
Els electròlits són elements químics susceptibles d’ésser afectats per l’acció del corrent elèctric, ja que tenen la propietat de perdre o de guanyar un electró quan són sotmesos a la influència d’un camp elèctric Si bé nombrosos elements químics poden ésser considerats com electròlits, alguns d’ells en particular són importants des d’un punt de vista nutritiu, ja que intervenen de manera específica en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Així, doncs, aquests requeriments, encara que mínims, han d’ésser coberts per mitjà de l’alimentació Els electròlits poden…
fòsfor
Química
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o +5; el núclid 31 en constitueix l’element natural; hom en coneix sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34.
L’alquimista H Brand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…