Els electròlits

Els electròlits són elements químics susceptibles d’ésser afectats per l’acció del corrent elèctric, ja que tenen la propietat de perdre o de guanyar un electró quan són sotmesos a la influència d’un camp elèctric.

Si bé nombrosos elements químics poden ésser considerats com electròlits, alguns d’ells en particular són importants des d’un punt de vista nutritiu, ja que intervenen de manera específica en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals. Així, doncs, aquests requeriments, encara que mínims, han d’ésser coberts per mitjà de l’alimentació.

Els electròlits poden combinar-se entre ells, o bé amb altres elements i formar compostos de caràcter àcid o alcalí. Així, per exemple, el sodi, en combinar-se amb bicarbonat, forma bicarbonat de sodi, una substància alcalina; o el clor, en combinar-se amb hidrogen, forma l’àcid clorhídric. Precisament gràcies a aquesta propietat que tenen, els electròlits són fonamentals per a mantenir l’equilibri àcid-base, és a dir, l’equilibri que hi ha entre la concentració dels elements àcids i els alcalins en els líquids orgànics.

Una altra propietat important dels electròlits és que poden travessar amb facilitat les membranes que separen els diferents líquids orgànics entre ells i també, per osmosi, retenir líquid a l’un costat o l’altre d’una determinada membrana. Així, els electròlits participen activament en el control de la pressió de la sang, del líquid extracel·lular, del líquid intracel·lular i dels líquids orgànics en general.

D’altra banda, també els estímuls elèctrics són transmesos a través de l’organisme gràcies als desplaçaments d’electròlits electropositius o electronegatius cap a l’un costat o altre de les membranes cel·lulars.

Entre els electròlits importants des d’un punt de vista nutritiu s’inclouen, a més del calci i del magnesi, que formen part dels minerals, bàsicament el sodi, el potassi i el clor.

El sodi (Na), és el catió o electròlit electropositiu més important del medi extracel·lular. La seva funció principal és retenir aigua i mantenir a nivells adients la pressió de la sang i del líquid extracel·lular. Aquest element participa, també, de manera important, en la transmissió dels impulsos nerviosos, en la permeabilitat de les membranes cel·lulars i, en forma de bicarbonat de sodi, en el manteniment de l’equilibri àcid-base. En condicions normals, l’organisme regula el seu contingut de sodi eliminant, fonamentalment a través de l’orina, l’excés de sodi que eventualment rep amb l’alimentació. No obstant això, l’excés d’aquest element, en algunes circumstàncies, pot conduir a un increment en la retenció d’aigua en la sang —que pot donar lloc a una hipertensió arterial—, o a la formació d’edemes en teixits tous. El dèficit de sodi, que sovint es presenta en circumstàncies tan freqüents com és l’excessiva sudoració, ja que la suor conté clorur de sodi, o intenses diarrees o vòmits, pot portar a la deshidratació. El sodi es troba en concentracions importants en la majoria dels aliments, en la sal comuna que s’hi afegeix i en algunes begudes com ara les coles, que el contenen en forma de bicarbonats.

El potassi (K) és el principal catió del líquid intracel·lular. Entre les seves funcions més importants destaquen el manteniment de la pressió del líquid intracel·lular i la seva participació en l’equilibri àcid-base, en els processos metabòlics intracel·lulars, en la síntesi de les proteïnes i dels glúcids i en l’excitabilitat neuromuscular. En condicions normals, l’organisme regula el seu contingut de potassi eliminant els excessos essencialment a través de l’orina. Els aliments més rics en potassi són les fruites i les verdures en general, les carns, el peix i els llegums.

El clor (Cl) és l’anió o electròlit electronegatiu més important del líquid extracel·lular. Aquest element, en seguir en els seus desplaçaments al sodi, per llur mútua atracció elèctrica, participa en els mateixos processos i mecanismes que aquest, fins i tot de vegades de manera conjunta, en forma de clorur de sodi o CINa, tal com es troba, per exemple, en la suor. Les fonts alimentàries de clor també són similars a les de sodi, inclosa, per descomptat, la sal comuna.