Resultats de la cerca
Es mostren 349 resultats
George Bryan Brummel
Història
Dandi anglès.
Educat a Eton i a Oxford, fou l’àrbitre de la moda i de l’elegància a Anglaterra Per deutes de joc s’hagué de refugiar a França Morí boig en un asil
Carl Gustaf af Leopold
Literatura sueca
Poeta suec.
Representant del classicisme francès, dominant aleshores, compongué poemes i relats en vers, així com peces dramàtiques, amb una gran elegància formal Són obres seves Egléoch Annet 1800 i Den vackra bedjerskan ‘La bella preguera’
afectació
Literatura
Ús d’un estil o d’un mètode que no s’adiu amb el tema tractat, de manera que l’escrit es ressent d’exageració o de manca de naturalitat.
El rebuscament de les imatges, la preocupació excessiva pel detall, l’abús de les antítesis, etc, són formes d’aquesta presumpció d’elegància, freqüent en autors dels períodes d’exuberància com els renaixentistes o els barrocs o de decadència
Conte d’amor
Poema anònim català dels segles XIV-XV escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.
El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneixi les belleses i les virtuts de la seva enamorada D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians
Ariwara-no-Narihira
Literatura
Poeta japonès.
Noble cortesà prototipus de l’elegància i de la galanteria, a qui la tradició atribuí la narració d’aventures amoroses Ise monogatari ‘Contes d’Ise’ És autor de nombrosos poemes, recollits principalment a Kokin-Wakashu 905, remarcables per l’emotivitat, la imaginació i el domini de la tècnica
Alexandre Cabanel
Pintura
Pintor occità.
Fonamentà el seu academicisme en l’harmonització suau dels tons i en l’elegància convencional de les formes Sobresortí com a retratista de l’aristocràcia i de la cort imperial Retrat d’Alfred Bruyas 1840, Autoretrat 1852, Retrat de Napoleó III 1865, pintures allegòriques de l’Hôtel Pereire, Fedra 1880
Michel van Coxcie
Pintura
Pintor flamenc.
Fou influït per l’academicisme de Roma, on treballà El seu estil manierista uneix la grandiositat La Cena , 1567, Brusselles a l’elegància, a la manera de Fontainebleau Tríptic de la Història de la Mare de Déu , Museo del Prado Féu cartons per a tapissos i dissenys per a vitralls
Segna di Bonaventura
Pintura
Pintor italià.
Representant de l’escola trescentista sienesa, fou cap d’un taller relacionat directament amb la personalitat de Duccio, collaborador seu en algunes obres Políptic , Pinacoteca de Siena El seu estil mostra una elegància i una manera que fan pensar també en influxos d’Ugolino di Nerio i de Simone Martini
Jaume Pericàs i Ripoll
Tauromàquia
Torero.
Es destacà inicialment com a novillero d’una destacada elegància i excellent estil Domingo Ortega li donà l’alternativa a València 17 de març de 1936 i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid el 2 de juliol següent La guerra civil de 1936-39 arruïnà la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero
Luigi Tansillo
Literatura italiana
Poeta italià.
És autor de nombroses composicions líriques d’una gran elegància formal, de breus poemes didàctics on imita els escriptors geòrgics antics, com La balia 1552 i Il podere 1560 i de diferents poemes descriptius, mitològics i epicolírics, entre els quals es destaquen les Stanze a Bernardino Martirano 1540 i Il Vendemmiatore 1532-34, on descriu el paisatge de Nàpols