Resultats de la cerca

Obtingué una gran victòria contra els filisteus Salvà David, el seu amic, en la persecució del seu pare Morí amb Saül a la batalla de Gelboè, derrotat pels filisteus David plorà la seva mort amb una cèlebre elegia

Fa de la tragèdia una elegia dramàtica plena de patetisme Sophonisbe 1596, Les Lacènes, David, Aman i Héctor componen un recull de tragèdies publicades entre el 1601 i el 1605 Fou també autor d’un Traité d’économie politique 1615

Fou mestre a Sant Josep d’Eivissa i collaborador de la premsa eivissenca En llengua catalana publicà poemes de tema patriòtic i d’altres com l’elegia A la memòria de ma inoblidable filla na Josepa Escanellas i Serra 1892

Pertanyent al grup literari dels Connecticut Wits, és conegut sobretot pel poema de sàtira revolucionària M'Fingal 1775, contra els anglesos Altres poemes seus són The Progress of Dullness ‘El progrés de l’estultícia’, 1772-73 i An Elegy on the Times ‘Una elegia dels temps’, 1774

Pertanyent als Gogynfeirdd bards dels prínceps, visqué els dramàtics moments del final del regnat de l’últim príncep independent, Llywelyn el Gran, mort pels anglesos el 1282 És conegut sobretot per una elegia on canta l’adolorida actitud gallesa davant la pèrdua de la independència del seu país

Canonge a la seva ciutat, es donà a conèixer sobretot per una elegia poètica on canta La Solitude , bé que la seva obra més interessant és una comèdia en cinc actes, en vers, titulada Lo jalós atrapat 1676, que entrellaça múltiples amors i intrigues amb un ritme molt viu

Es dedicà al periodisme Autor d’assaigs i de narracions, es destaca sobretot com a poeta Venezianisches Credo ‘Credo venecià’, 1945, Merseburger Elegie ‘Elegia de Merseburg’, 1950, Lied der Jahre ‘Cant dels anys’, 1962 i Gast der Elemente ‘Hoste dels elements’, 1972 Traduí L’Atlàntida de Verdaguer 1962

Estudià medicina i filosofia a Roma Morí ajusticiat a 24 anys per l’acusació d’haver emmetzinat un cristià i perquè es negà a acceptar l’absolució en canvi del baptisme Hom en conserva una poesia religiosa i algunes poesies profanes, una de les quals és la seva pròpia elegia

De família noble, fou militar i diplomàtic La seva poesia, liberal i renovadora, seguí la tradició anacreòntica del s XVIII Moi penaty ‘Els meus penats’, 1814, Vakkhanka ‘La bacant’, 1817 Conreà també l’elegia històrica — Perekhod čerez Rejn ‘El pas del Rin’, 1814 — i evolucionà cap a una poesia profundament malenconiosa Taurida 1817

Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga publicat el 1872 algunes de dedicades a Lucrezia d’Alagano, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Jaumot Torres, capitán de los ballesteros del rey , etc A Roma ha estat editada 1967 tota la seva obra coneguda