Resultats de la cerca

L’estudi de la navegació i de la navegació aèria té per objectiu la determinació de la situació de l’embarcació o de l’aeronau amb la més gran senzillesa i rapidesa dintre de l’exactitud que la seva seguretat requereix La situació és determinada per la intersecció, almenys, de dues línies de situació , és a dir, almenys de dos llocs geomètrics obtinguts per qualsevol procediment, astronòmic o de radionavegació, sobre els quals ha d’ésser necessàriament l’embarcació o l’aeronau en un moment determinat Les línies de situació més emprades en la navegació costanera són…

Fou declarada olímpica a Hèlsinki el 1952 Fa 4,5 m d’eslora, pesa 105 kg i té una superfície de vela de 10 m 2 A causa de la manca del floc, hom ha d’aconseguir l’equilibri i la capacitat d’evolució de l’embarcació per translació del pes mòbil de bord el pes del seu únic tripulant

En cas de portar vela, sol ésser al terç o al quart o bé aurica o llatina Normalment la seva funció és de fer d’embarcació auxiliar d’un vaixell

En la roda, que pot ésser de fusta o metàllica, segons que l’embarcació sigui de l’una o de l’altra natura, acaben els taulons o les planxes del folre exterior o del folre, respectivament La part inferior de la roda va unida a la quilla mitjançant una peça o una part d’ella mateixa, anomenada peu de roda En les embarcacions metàlliques, la roda, recta o inclinada, sol ésser constituïda per un perfil d’acer arrodonit a la cara anterior

Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals…

És emprada com a embarcació de pesca o de navegació de cabotatge

Aquesta maniobra, efectuada especialment abans de la generalització dels dics, permet de carenar l’embarcació, pintar-la, etc

Semblant al xabec, se'n diferencia pel fet d’ésser més alterosa, més plena de proa i amb major calat Embarcació inicialment mercantil, fou adoptada sovint pels pirates mediterranis

El francbord és un element de seguretat per a la flotabilitat i la defensa contra la mar, puix que evita que la nau embarqui aigua quan escora en envestir els cops de mar És donat per la distància que resta entre el nivell de l’aigua per la part externa de l’embarcació i la part superior de la coberta principal, al centre de l’eslora El francbord disminueix inversament al calat de la nau si la càrrega d’aquesta augmenta

Fou usada originàriament i fins a la darreria del s XIX per a la pesca de la balena, i actualment ho és com a embarcació auxiliar