Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
calatge
Tecnologia
Operació d’encaixar dues peces de les quals la femella és de mides lleugerament més petites que la peça mascle ( interferència
).
Pot ésser realitzada en fred, provocant la deformació d’ambdues peces per la força mecànica que sobre elles s’exerceix encaix a premsa , o en calent, quan hom escalfa la peça femella perquè en dilatar-se permeti d’encaixar-hi la peça mascle sense dificultats encaix en calent
Tomba Propera a Cal Seuba (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Enterrament isolat excavat a la roca on s’observa perfectament l’encaix per a la llosa de cobertura Jordi Enrich Aquesta tomba medieval, situada al N de la masia de Cal Seuba, prop del castell de la Manresana i del camí que de Cal Seuba mena a Cal Sala, destaca pel seu bon estat de conservació damunt d’una gran roca arenosa envoltada quasi en la seva totalitat per camps de conreu de cereal, i situada a una altitud de 627 m Cal remarcar alguns indicis d’activitat econòmica en el seu entorn que descriurem breument Mapa 35-14362 Situació 31TCG791163 Necròpoli Es tracta d’un…
ala de mosca
Tecnologia
En la indústria mecànica, tipus de perfil de forma trapezial que hom dóna (en les dues formes complementàries: mascle i femella) a la part per on s’insereixen dues peces o mecanismes.
Utilitzat com a encaix múltiple en fusteria rep el nom de cua d’oreneta
teula

Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és…
xeremia simple
Música
A Eivissa, caramella d’un sol tub de canya, d’uns quants mil·límetres de diàmetre.
Té cinc forats, i la llengüeta se sol fer en un tubet de canya dit xeremió , que per un cap és tancat i per l’altre obert, i s’introdueix en el tub sonor dit encaix
ala de mosca
Indústria tèxtil
Encaix del joc de segments per tal d’ajustar-los mútuament.
acanalat
Tecnologia
Conjunt de canals, dents o entalles mecanitzat sobre la perifèria d’un eix (acanalat exterior) i a l’interior del forat central de la peça que s’hi acobla (acanalat interior), que permet la transmissió de moviment i força entre ambdues.
L’encaix entre elles pot ésser fix o pot consentir un desplaçament de la peça femella —generalment un engranatge— en sentit axial La secció transversal de les entalles pot ésser de perfil rectangular o triangular acanalat recte o en forma de dent d’engranatge acanalat de mòdul o dentat
Construccions de Puig Ventós (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Diversos forats horitzontals i alguns solcs fets en algunes de les roques de Puig Ventós, a tocar de les sepultures, testimonien l’existència de construccions Aquestes construccions figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 97,9 —y 43,7 31 TCG 979437 El camí per arribar-hi és, doncs, el mateix que cal seguir per veure les sepultures Imposant roca amb una sèrie de forats a la zona superior i un tall a la part lateral Segurament hi devia haver adaptada alguna construcció de fusta J Bolós Construccions A l’extrem…
desconjuntar
Destruir, afluixar, les juntures, l’encaix, de les peces que componen (un tot).
nou
Música
Part de l'arc -la més propera a la mà- que subjecta les cerres al taló.
En els arquets que es construïren entre els segles XV i XVII, aquesta peça restava encastada en un encaix, en el qual es mantenia fixa per mitjà de la pròpia tensió de les cerres A mitjan segle XVII aparegué el nou sistema de cremallera, que, en permetre situar la nou en diferents posicions, feia possible variar la tensió de l’arc Aquest sistema fou substituït a partir del segle XVIII per un altre de basat en un vis sens fi, que permet una variació contínua i més precisa de la posició de la nou