Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
microlitiasi
Medicina
Litiasi amb mides en el límit de la visibilitat.
Fa referència especialment a la litiasi biliar, on sovint la malaltia es presenta en forma de fang biliar Resulta més difícil de diagnosticar que la litiasi de mides macroscòpiques perquè ecogràficament costa detectar litiasis inferiors als 3 mm Per això pot caldre l’anàlisi de bilis, obtinguda mitjançant endoscòpia, per a determinar la presència de cristalls i arribar al diagnòstic de litiasi biliar
pseudoobstrucció intestinal
Patologia humana
Síndrome definida com la incapacitat del budell per a impulsar el contingut intestinal en absència d’obstacle mecànic que barri el pas.
La simptomatologia, semblant als quadres clínics d’oclusió per causa mecànica, pot induir a error i provocar una intervenció quirúrgica innecessària És secundària a alteracions neurològiques i neuroendocrines del budell Es pot presentar en forma aguda o crònica i quan afecta exclusivament el còlon s’anomena síndrome d’Ogilvie El tractament consisteix en fàrmacs que estimulin el peristaltisme i en els casos aguts cal la descompressió de la pressió interna del budell mitjançant una endoscòpia a fi d’evitar una perforació intestinal
Antoni Puigvert i Gorro
Metge uròleg.
Es llicencià a Barcelona l’any 1928 Entrà al Servei d’Urologia de l’Hospital de Sant Pau 1933 i a partir del 1951 en fou el director El dirigí també un cop convertit 1953 en Institut d’Urologia, i dirigí l’escola d’especialització urològica que hi radica 1967 L’any 1971 fou nomenat catedràtic d’urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà un Atlas de Urología 1933 i 1986, Endoscopia urinaria 1942, que li valgué el premi Rubio de l’Academia Nacional de Medicina, un Tratado de urología clínica 1944 i Tuberculosis urinaria y genital masculina 1958
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell respiratori
Patologia humana
Hom sol basar la diagnosi de les malalties del sistema respiratori en l’anàlisi de la simptomatologia que presenta la persona afectada Però, per a establir definitivament la diagnosi, determinar la causa de la malaltia i avaluar les possibilitats terapèutiques, sovint cal efectuar d’altres proves Entre les exploracions i els estudis realitzats més freqüentment destaquen la rinoscòpia, l’endoscòpia naso-sinusal, la rinomanometria, la faringoscòpia, la laringoscòpia, la palpació i la percussió de tòrax, l’auscultació pulmonar, la broncoscòpia i la fibrobroncoscòpia, la radiologia,…
endoscopi

Endoscopi amb detall amplicat de l’extrem de biòpsia. Dos feixos de fibres òptiques independents, situats a l’interior del tub flexible, condueixen la llum, il·luminen els teixits i transmeten la imatge a l’ocular de l’aparell.
© Fototeca.cat
Instrument utilitzat en la pràctica de l’endoscòpia.
Varien molt segons la regió anatòmica que hom vulgui explorar, però essencialment són constituïts per un tub metàllic, una font d’illuminació en un extrem i un sistema de lents que permeten l’observació Per l’interior de la majoria d’endoscopis hom pot passar aparells de biòpsia, electrocoagulació, microcirurgia i d’altres
gastroscòpia
Endoscòpia de la cavitat gàstrica i de les primeres porcions del duodè.
celioscòpia
Endoscòpia d’una cavitat de l’organisme, especialment de l’abdomen; laparoscòpia.
Ecografia abdominal
Patologia humana
L’ ecografia és una tècnica diagnostica basada en la utilització d’ones ultrasonores, inoïbles per a l’oïda humana, que s’apliquen sobre l’organisme i es reflecteixen amb una intensitat directament proporcional a la densitat dels teixits sobre els quals incideixen El reflex o ressò d’aquestes ones sonores posteriorment és captat des de fora de l’organisme per un receptor especial i processat per un ordinador, que les enregistra i permet de confeccionar una imatge que correspon a l’arquitectura dels òrgans explorats segons la densitat dels teixits L’ ecografia…
Francesc Vilardell i Viñas
Medicina
Metge.
Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació sanitària, i fou un…
Biòpsia
Patologia humana
La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per tal d’examinar-la posteriorment al laboratori i observar les alteracions que pugui tenir Les biòpsies es practiquen fonamentalment per determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica amb què s’obté la mostra varia segons la localització que presenta Les biòpsies de les vies urinàries s’efectuen generalment en el curs d’exploracions endoscòpiques…