Resultats de la cerca
Es mostren 611 resultats
privilegi de vitualles
Història
Privilegi concedit el 1337 a Barcelona, per Pere III de Catalunya-Aragó, segons el qual era donat guiatge a tothom qui per terra o per mar portés articles d’alimentació a la ciutat, encara que el portador fos reu de delicte.
S'hi escudaren no solament personatges indesitjables, sinó també corsaris, espies o enemics en cas de guerra Pere III el concedí també a València el 1372, on fou anomenat privilegi de guiatge
batalla de Munda
Història
Militar
Batalla lliurada a Munda, ciutat de la Bètica (Hispània), pel març del 45 aC, entre els darrers pompeians (dirigits per Cneu Pompeu, fill de Pompeu el Gran) i Cèsar.
Aquest, aprofitant un desavantatge inicial de les seves forces, aconseguí de posar en fuga els seus enemics, que sofriren unes pèrdues de més de 30 000 homes La ciutat, un cop conquerida, fou saquejada i destruïda
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Carles VII, rei de França, i Felip el Bo, duc de Borgonya, signat a Arràs el 20 de setembre de 1435.
Carles VII cedí els comtats d’Artois i Boulogne i les ciutats de Saint-Quintin, Amiens, Abbeville, Roye i Montdidier Felip el Bo abandonava l’aliança mantinguda durant més de tres lustres amb els anglesos, enemics de França
Jove Alemanya
Moviment literari de filiació liberal als membres del qual la dieta federal prohibí de publicar llurs escrits (1835).
Unes característiques comunes, més que un programa, els unien eren individualistes, racionalistes i enemics de la reacció política Rebutjaven els prejudicis morals i socials i preconitzaven l’emancipació de les dones, la llibertat sexual i la unió lliure
batalla de Zama
Història
Militar
Combat que tingué lloc prop de l’antiga ciutat de Naraggara, a la Numídia, per l’octubre del 202 aC.
L’exèrcit romà, a les ordres d’Escipió Africà, derrotà les tropes cartagineses d’Anníbal aprofitant el desconcert que les seves tropes de guerra causaren en els elefants dels enemics La victòria romana significà la fi de la segona guerra Púnica
cadafal
Història
Militar
Bastida de fusta per a protegir els combatents contra els projectils enemics.
artilleria antiaèria
Militar
Artilleria encarregada d’abatre els avions enemics i d’obstaculitzar llurs incursions.
Sol comptar amb armes lleugeres, de tir molt ràpid i àdhuc d’apuntament automàtic per radar Generalment empra projectils d’explosió per proximitat L’artilleria antiaèria féu un gran paper durant la Segona Guerra Mundial Actualment, i per a altures superiors als 2 000 m, només s’utilitzen míssils terra-aire
llanxa antisubmarina
Transports
Llanxa ràpida destinada a combatre submarins.
És més petita i més veloç que la llança torpedinera, i va armada, només, amb càrreges de profunditat i metralladores, aquestes per a defensar-se dels avions Hom l’empra també per a detectar submarins enemics prop de les bases navals pròpies
edu | èdua
Història
Individu d’un poble celta que habitava a les Gàl·lies entre el Nivernès i la Borgonya.
Les ciutats principals foren Bibracte, Cabillorum i Nivernum Enemics dels arverns, s’aliaren d’antuvi amb els romans, però després s’uniren a la revolta de Vercingetòrix, i foren vençuts per Juli Cèsar 51 aC Claudi els concedí la ciutadania romana el 48 dC
minador | minadora
Militar
Soldat especialista en la manipulació de mines.
És una especialitat de l’arma d’enginyers, i comprèn tant la installació com la desactivació de camps de mines de terra, així com la guerra de mines, que és aquella en què hom colloca càrregues explosives en galeries subterrànies, dirigides contra objectius enemics