Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
rampant
Heràldica
Dit del quadrúpede, principalment el lleó i el griu, representat dreçat i amb les dues potes esquerres més baixes que les dretes i el cap de perfil.
En el cas del lleó, a més, té la boca oberta, la llengua enfora, les urpes crispades, les ungles sortint i la cua alçada per damunt del llom i amb un floc a l’extrem
franquia
Transports
Situació en què es posa un vaixell per eixir d’un port o lloc d’ancoratge.
El vaixell es colloca de la part d’enfora de tots els altres que són ancorats o amarrats en el mateix indret i en un punt on pugui girar amb facilitat i continuar el seu rumb lliure de baixos, puntes, etc
exosfera
Meteorologia
Capa més superior de l’atmosfera terrestre, la pressió de la qual assoleix els valors mínims.
S'estén des dels 500 km d’altitud fins a un màxim que pot ésser fixat entorn dels 800 km, on l’aire deixa d’ésser considerat com un gas, atesa la seva baixa densitat Més enfora, comença l’espai interestellar
remontoir
Tecnologia
Dispositiu que permet de donar corda als rellotges, sense l’ús de cap clau auxiliar i sense obrir-los, mitjançant el moviment de rotació d’una rodeta o corona, solidària amb un eix que substitueix la clau, efectuat amb els dits.
Fou ideat per l’enginyer suís Abraham-Louis Breguet al començament del s XIX El remontoir permet també de fer girar les busques per canviar l’hora, en prémer un piu lateral o concèntric amb la corona, o bé accionant-lo enfora i fent-lo girar
llançabombes
Militar
Aparell muntat als avions bombarders i caça-bombarders i destinat a llançar bombes.
Bé que els primers consistien en caixes metàlliques que s’obrien cap enfora des de l’interior del buc i en les quals anaven suspeses les bombes, modernament són aparells installats sota les ales o el buc i hi sostenen les bombes horitzontalment, fins que són amollades
bolígraf

bolígraf
(CC0)
Tecnologia
Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit de tinta viscosa tancat en un extrem per una bola d’acer i de menys d’un mil.límetre de diàmetre, la qual, en ésser premuda i rodar sobre la superfície on hom escriu, deixa passar la tinta, surt del dipòsit i mulla la part exterior de la bola.
Una gran part dels bolígrafs tenen un dispositiu que permet de treure a voluntat de la seva funda l’extrem que conté la bola, i que consta d’un pitjador que desplaça el dipòsit cap enfora i d’una molla que actua en un sentit contari
paràlisi de Bell
Patologia humana
Paràlisi del nervi facial.
Pot afectar tots els músculs de la cara paràlisi perifèrica o solament els de la part baixa paràlisi central En la paràlisi facial perifèrica hom anomena signe de Bell la desviació, cap amunt i enfora, del globus ocular del costat afectat quan el pacient intenta de tancar l’ull
centrifugadora

Centrifugadora filtradora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina destinada a fer centrifugacions, que consisteix en un recipient, generalment cilíndric, que gira sobre un eix, vertical o horitzontal, dins un cos extern fix.
Les centrifugadores per a filtrar o escórrer filtradores o escorredores centrífugues tenen la paret lateral del recipient rotatori anomenada bombo perforada a fi de donar pas al líquid Tant l’alimentació com l’evacuació de la matèria filtrada o escorreguda, pot efectuar-se de manera intermitent o contínua és el tipus d’aparell emprat per al dessecament del carbó o per a eixugar la roba de la bugada, entre d’altres aplicacions En altres tipus de centrifugadores, el líquid clar o menys dens surt per un tub axial, i el líquid més dens o les partícules sòlides que s’han desplaçat cap a les…
expiració
Biologia
Fase de la respiració durant la qual l’aire atmosfèric és expel·lit dels pulmons (l’aire que ha servit per a la respiració).
En deixar d’actuar els músculs inspiradors, el teixit elàstic del parènquima pulmonar es retreu i provoca que l’aire de dins els alvèols sigui sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica Això fa que l’aire surti pels bronquis cap enfora A l’expiració forçada contribueixen els músculs abdominals i hom expulsa l’aire de reserva
ovins
Mastologia
Subfamília de mamífers de la família dels bòvids, de cap enlairat, coll relativament llarg i potes esveltes.
Les banyes, corbades cap enfora i endavant o bé una mica cargolades en espiral, són anellades i anguloses El front és convex, el musell sense barba, el pelatge llanós i la cua llarga Inclou principalment les ovelles, actualment domesticades, i l'arruí, l'argalí, el mufló, l'úrial i el bàral, que habiten en zones muntanyoses, àrides i rocalloses d’Àsia, Àfrica i Europa