Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Unión Militar Republicana Antifascista
Militar
Organització semisecreta de militars d’esquerra de l’exèrcit espanyol, sorgida al començament del 1936 o, segons altres fonts, el 1934, per oposició a la Unión Militar Española
.
La creà el capità Eleuterio Díaz Tendero, i aplegà sobretot oficials joves i també classe de tropa en foren membres el comandant Sarabia, el tinent coronel Carratalà, el coronel Mangada i el general Sebastián Pozas Perea, i proporcionà instructors a les milícies socialistes, dos dels quals —el capità Carlos Faraudo i el tinent José Castillo— foren assassinats per l’extrema dreta A Catalunya, fou organitzador de l’UMRA el comandant Vicenç Guarner, que aconseguí d’enquadrar uns setanta afiliats, els quals collaboraren eficaçment a descobrir les activitats conspiratives de l’UME…
Josep Serra i Llimona

Josep Serra i Llimona
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Net del pintor Joan Llimona , l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica de l’oli com també en l’…
Frente de Juventudes
Esport general
Secció de l’organització política Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
Fou creada a l’empara del règim franquista el 1940 per a enquadrar i ensinistrar políticament els joves espanyols segons els principis del Movimiento Nacional i d’una educació premilitar Organitzava activitats en àmbits com l’educatiu, el del temps lliure i el cultural, entre les quals hi havia torneigs i competicions esportives, i també s’encarregava d’impartir i d’avaluar l’assignatura d’educació física –que anà canviant de nom en les diferents etapes del règim– en tots els nivells educatius El suport bàsic d’aquesta organització el constituí el Cos Especial d’Oficials…
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels…
filet
Disseny i arts gràfiques
Ratlla impresa que serveix per a enquadrar estats, separar títols o columnes de text, subratllar paraules, etc.
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Viticultura
Sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l’any 1922.
Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d’àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial Intentava d’enquadrar no sols els rabassaires, sinó també parcers i arrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès de Martorell FRiera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, AAragay, PEstartús i EVentós El seu òrgan de premsa era La Terra Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura, el nou règim republicà permeté un ràpid…
Agnès Varda

Agnès Varda (2010)
FICG 25 / Oscar Delgado (CC BY 2.0)
Cinematografia
Directora cinematogràfica belga nascuda Arlette Varda.
Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la menà al cinema 1954 De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague , cal destacar La Pointe Courte 1955, Cléo de 5 à 7 1962, Le bonheur 1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín, Les créatures 1966, Lions Love 1969, Daguerréotypes 1975, L’une chante, l’autre pas 1976, Documenteur 1981, Sans toit ni loi 1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia, el díptic Jane B par Agnès V 1987 i Kung-fu Master 1987 amb Jane Birkin , Jacquot de Nantes 1991, una evocació…
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
campanar

Campanar de Sant Pere de Rodes
© JoMV
Arquitectura
Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…
càmera fotogràfica

Esquema d’una càmera fotogràfica
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que permet d’enregistrar la imatge d’un objecte sobre un suport sensible; és anomenada també màquina de fotografiar, màquina fotogràfica o màquina de retratar.
Essencialment consisteix en una càmera obscura dotada d’un sistema òptic, l' objectiu , que recull els raigs de llum que emet o reflecteix l’objecte que hom vol fotografiar i en forma una imatge sobre una superfície plana en què és collocada la pellícula fotosensible que, un cop impressionada, l’enregistra Generalment, les màquines fotogràfiques consten també dels dispositius següents un obturador , accionat mitjançant un disparador , que regula el temps de pas de la llum exterior un visor , constituït per un ocular, que permet al fotògraf d’enquadrar l’objecte un dispositiu d’…