Resultats de la cerca

Obtingué la medalla Fields el 1974 És conegut per un teorema de la teoria de nombres que porta el seu nom, segons el qual existeix una infinitat de nombres primers p tals que p + 2 té, com a màxim, quatre divisors primers

Estudià a la Universitat de Pisa, on fou director de la Scuola Normale Superiore Fou un dels primers a interessar-se per la teoria de les equacions algèbriques d’Évariste Galois Creà els nombres emprats en triangulació, que porten el seu nom, i treballà també en topologia, teoria del potencial i elasticitat

Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat

Fou conegut sobretot com a director de films d’aventures i policíacs, bé que també feu incursions en altres gèneres De la seva producció hom pot esmentar Au coeur de la vie 1961, La rivière du hibou 1962, que obtingué la Palma d’Or de Canes i el 1964 un Oscar al millor curtmetratge, Les grandes gueules 1965, Les aventuriers 1966, Tante Zita 1967, Boulevard du rhum 1971, Le secret 1973, Le vieux fusil 1975, guanyador d’un César el 1976, Coup de foudre 1977, Pile ou face 1980, Au nom de tous les miens 1982, L’empreinte des géants 1984, Zone rouge 1986 i  De guerre lasse 1987 El 1989 rodà la…

Després d’obtenir grans èxits a Europa i a Amèrica, es traslladà a Peterburg, on ensenyà a l’Escola de Dansa imperial 1892-1902 El 1905 obrí una escola en la qual es formaren les grans estrelles del ballet rus Tamara Karsavina, Bronislava Nižinska, Anna Pavlova A partir del 1910 Serge de Diaghilev li encarregà la formació dels ballarins de la companyia dels Ballets Russes Fou professor de la Scala de Milà 1925-28

Estudià a Pavia i el 1821 ingressà en un grup carbonari En contacte amb revolucionaris de Ginebra i de París, intentà d’induir el duc Francesc IV de Mòdena a apoderar-se del Piemont Una conspiració avortada el féu fugir a París 1831 —on publicà L’Italie sous la domination autrichienne 1832—, i hi féu amistat amb Espoz y Mina Passà a Barcelona, on creà una indústria d’espelmes esteàriques i s’esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito , i el 1841 projectà la creació d’una…

S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic

Deixeble de Sgambati i Martucci, es destacà amb l’òpera Lea 1909, amb operetes, música de cambra i romances per a veu i piano, entre les quals hi ha la seva cèlebre Serenata , que ha estat també adaptada per a violí i piano, orquestra, etc

La seva activitat crítica s’estengué del camp literari al de les arts figuratives fou també pintor i al de la música En la seva obra principal, Il pastore, il gregge e la zampogna 1909, defensa apassionadament l’exigència d’una renovació poètica

De prosa personalíssima, amb elements populars i literaris, fou sobretot un narrador de vivències autobiogràfiques i de memòries Cal remarcar Moscardino 1922, La figlioccia 1931, considerada com la seva obra cabdal, La Maremmana 1938 i Il trenino dei sassi 1940