Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Tammām ibn ‘Alqama al-Taqafī
Història
Cap musulmà, de la tribu qaysī
.
Decidit partidari dels omeies, contribuí eficaçment a l’entronització d’'Abd al-Raḥmān I en el govern d’Al-Andalus El rescatà, primer, de les mans dels berbers nord-africans, el conduí a Almuñécar 755 i s’oposà, després, al valí Yūsuf al-Fihrī, que pretenia emparar-se del poder Participà en el setge de Toledo 764
xerif
Història
A la Meca, membre de la dinastia fatimita que assolí una certa autonomia (~960) aprofitant la decadència del califat de Bagdad.
El govern dictatorial dels xerifs es caracteritzà per la inseguretat dels camins del pelegrinatge i per l’entronització del xiisme a la zona Malgrat que llur domini polític restà reduït a la ciutat de la Meca, la família dels xerifs fou molt poderosa i influent El darrer d’ells 1908, Ḥusayn ibn ‘Alī, intentà debades la constitució d’un regne a Aràbia
Societat del Born
Entitat recreativa fundada el 1840 per Sebastià Junyent i Comes, al barri barceloní del Born.
La seva finalitat era organitzar les festes del Carnestoltes al barri, que aviat esdevingueren popularíssimes entorn de la cerimònia grotesca de l’enterrament d’un ninot el rei Carnestoltes s’anaren afegint altres diversions, com l’entronització del rei en començar les festes, els balls, les processons i, posteriorment 1857, l’arribada del rei per ferrocarril La societat administrava les contribucions dels socis i distribuïa els romanents entre entitats benèfiques
monarquia de Juliol
Història
Nom donat al règim presidit per Lluís Felip I de França (1830-48).
El mal règim de Carles X provocà la revolució de Juliol 1830, que tingué com a resultat l’entronització de Lluís Felip Amb aquest fet hom instituïa una monarquia constitucional basada en el pacte entre el rei i el poble francès S'hi instaurava, així mateix, un règim electoral selectiu Davant l’oposició republicana i proletària, s’endurí progressivament i es valgué de mitjans de repressió brutalíssims, fins que fou enderrocat per la revolució del 1848
Yaḥyà ibn Ismā‘īl ibn Yaḥyà al-Qādir
Història
Senyor de la taifa de Toledo (1075-85) i de la de València (1085-92).
Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid
rei
Religió
Bíblia
Cristianisme
Títol donat d’antic a la divinitat: al déu Moloc (‘rei’) de Canaan, a Júpiter rei dels déus, a Plutó rei dels inferns, etc..
Donat a Jahvè a l’Antic Testament, suposa no solament un poder general sobre tot, com a creador, sinó que hi té un sentit teocràtic sobre Israel per raó de l'aliança, i sobretot escatològic messianisme L’expressió dels salms “Jahvè és rei” sembla suposar una festa anual d’entronització de Jahvè En el Nou Testament la dignitat reial passa al Messies, que a la fi dels temps la tornarà a Déu Atribuït a Crist que l’Apocalipsi anomena Rei dels reis, és objecte d’una celebració especial Crist Rei que Pius XI instituí 1925 per al diumenge darrer d’octubre
Bartolomé Barba Hernández
Història
Militar
Militar castellà.
Durant el període republicà fou secretari de la Unión Militar Española UME, organització que contribuí a preparar l’alçament militar de juliol del 1936 El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona, en substitució d’Antonio de Correa Véglison Durant el seu mandat tingueren lloc abril del 1947 les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios…
entronitzar
Cristianisme
Fer l’entronització d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu.
Nantigís
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (~900-914).
El 905 consagrà l’església de Sant Jaume de Frontanyà, erigida en la seva propietat, i la de la Quar Assistí al sínode de Barcelona del 906 i a l’entronització del bisbe Guiu de Girona el 907 El 911 al concili de Fontcoberta Narbona presentà queixa contra el bisbe Adolf de Pallars pel fet d’haver pres, vint-i-tres anys enrere, la jurisdicció del Pallars i part de la Ribagorça al bisbat d’Urgell La darrera actuació és del 914, quan, juntament amb el bisbe Adolf i amb permís del comte Sunifred d’Urgell, uní a Sant Serni de Tavèrnoles cinc petits monestirs fracassats
Frederic Donald Coggan
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà anglès.
Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998