Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
microfilament
Biologia
Cadascun dels filaments de natura proteica, d’entre 5 i 8 nm de gruix, presents en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes, en feixos o escampats.
Hom els troba relacionats amb els corrents citoplasmàtics interns, amb els moviments ameboides i amb els canvis morfogenètics En les cèllules epitelials hom els troba associats a desmosomes, i en les cèllules d’absorció intestinal dels vertebrats, formen nuclis de suport als microvillis
dicièmids
Malacologia
Classe de mesozous que viuen paràsits als ronyons i als sacs urinaris dels cefalòpodes i d’alguns mol·luscs.
Llur cos no és segmentat, i tenen un cicle no ben conegut, amb fases paràsites i anaeròbiques i fases lliures i aeròbiques Viuen fixats per cilis vibràtils a les cèllules epitelials del ronyó de l’hoste o lliures en els sacs urinaris
carrall
Odontologia
Substància groguenca, de natura calcària, dura i molt adherent, que s’acumula a la cara interna de les dents.
És un irritant responsable de l’inici de malalties gingivals gingivitis El carrall —anomenat també tosca dentària o niell — és format per cristalls de calci placa dental impregnada d’ions de calci i fosfats dipositats sobre una estructura reticular d’hidroxilapatita i per substància orgànica representada per bacteris filamentosos i cèllules epitelials descamades És causat bàsicament per una manca d’higiene dental
hibridació cel·lular
Biologia
Fusió de la membrana de diverses cèl·lules que dóna lloc a una gran cèl·lula dotada de tants nuclis com cèl·lules originals hi havia.
D’ençà de l’aparició del microscopi òptic, hom observà cèllules gegantines procedents d’hibridacions, en els teixits epitelials infectats per virus de la verola, de la varicella o de l’herpes simple, entre d’altres En el laboratori, la hibridació cellular induïda ha permès d’estudiar l’expressió gènica, la localització de molts gens en els cromosomes respectius i la producció d’hibridomes hibridoma
ostomia
Medicina
Intervenció quirúrgica que forma una obertura a l’exterior d’una estructura anatòmica.
És aplicable a estructures epitelials i tubulars que serveixen de pas bé al bol alimentari, en cas del tub digestiu, bé a un fluid orgànic en cas de les vies urinàries o de l’arbre biliar Està indicada en cas d’obstrucció del pas més avall del lloc on es fa l’ostomia, quan no hi ha una altra manera de tractar-ho Pel que fa al tub digestiu, la gastrostomia i la jenunostomia poden estar indicades per a alimentar el pacient a través de l’obertura
calostre
Biologia
Líquid groguenc secretat per la glàndula mamària abans i després del part.
Aquesta secreció s’inicia els últims mesos de la gestació i augmenta durant els dos o tres primers dies del puerperi, fins a la vinguda de la llet Té una composició intermèdia entre la llet i el sèrum sanguini Es caracteritza per una gran riquesa proteica sobretot lactoalbúmina i lactoglobulina, una escassa proporció de lactosa i una gran quantitat de sals minerals Conté els corpuscles de Donne , constituïts per leucòcits o cèllules epitelials carregades de greix, i és també ric en anticossos, els quals atorguen al nounat una immunitat passiva
basalioma
Patologia humana
Carcinoma de cèl·lules basals, el més freqüent dels càncers epitelials.
neuroepiteli
Biologia
Recobriment ectodèrmic del conducte neural embrionari, constituït per cèl·lules epitelials.
olfacte
Biologia
Sentit químic que permet de detectar la presència de substàncies volàtils en el medi.
En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèllules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment…
saliva
Bioquímica
Líquid alcalí clar i una mica viscós, secretat per les glàndules salivals (parotídies, sublinguals i submaxil·lars).
Conté aigua, ions Cl - , Na, K, HCO 3 , mucina, ptialina, leucòcits i restes epitelials La ptialina desdobla el midó en maltosa, i la mucina actua com a lubrificant, però les principals funcions de la saliva són mecàniques contribueix a la masticació i a la deglució i ajuda a la locució La hidròlisi de les substàncies nutritives d’elevat pes molecular com ara proteïnes, midó o greixos neutres comença amb la saliva, gràcies a l’acció de l’amilasa Antigament li eren atribuïdes propietats màgiques i guaridores hom escopia per allunyar els mals esperits i per fer un jurament és una pràctica…