En els invertebrats no artròpodes apareix ja en les meduses, i bàsicament consta de fossetes amb pestanyes recobertes per cèl·lules epitelials que comuniquen amb fibres nervioses. Aquestes fossetes són localitzades per tot el cos, o bé radiquen en tentacles o apèndixs de situació generalment cefàlica. En els artròpodes, l’olfacte radica a les antenes en els insectes, a les antenes i antènules en els crustacis, i als pèls sensorials en els aràcnids. En els vertebrats, consta d’un parell de fosses nasals, en els peixos dos, situades a la superfície cefàlica i envoltades interiorment per cèl·lules epitelials sensorials comunicades amb les terminacions del nervi olfactori. En els peixos l’olfacte és molt desenvolupat. En els crossopterigis i dipnous les fosses nasals apareixen ja comunicades amb la faringe. En els amfibis també és molt desenvolupat i connectat amb la faringe mitjançant les coanes. En els rèptils la mucosa de les fosses nasals apareix ja plegada i amb una eminència interna o carnot que augmenta la superfície sensible. A més, en els rèptils, sobretot en els escatosos, hi ha l'òrgan de Jacobson, format per dues fossetes situades en el sostre de la cavitat bucal, que té una funció olfactòria i gustativa alhora. En els ocells és molt poc desenvolupat i en els mamífers, a més d’augmentar el nombre de carnots i el plegament de la mucosa, les fosses nasals son completament separades per un os, el vòmer. En la majoria d’ells els orificis nasals externs s’obren a l’exterior a través d’una eminència de les fosses nasals anomenada nas. La regió olfactòria de l’home, situada a la part superior de la cavitat nasal, té una superfície de 240 mm2 (la d’una ungla) i uns 1,5 milions de cèl·lules olfactòries. Estimulats els pèls de llur superfície, les cèl·lules transmeten a través dels axons l’excitació sensorial al centre cerebral. L’home és microsmàtic, és a dir, molt inferior en capacitat olfactiva a altres animals, que són macrosmàtics: com per exemple el gos coniller, que té 120 milions de cèl·lules olfactòries, o el gos d’atura, que en té 225 milions.
m
Biologia