Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
síliqua
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran; fou batuda, també, per alguns pobles bàrbars, fins al segle VI, i pels bizantins.
Inicialment equivalia a 1/24 del solidus L’efímer emperador romà Màxim Tirà en féu batre a Barcelona
regadora
Física
Antiga mesura per a cabals d’aigua emprada al Principat de Catalunya.
A Barcelona equivalia a 845 plomes 1859000 l/24 hores i a Tarragona a 120 plomes 379283 l/24 hores
alfonsí d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ducató d’or d’Alfons el Magnànim, encunyat a Gaeta i Nàpols durant la guerra contra els angevins.
També és anomenat alfonsí d’Aragó i alfonsí de Nàpols A partir del 1476 equivalia a 33 sous barcelonesos
feixa
Física
Antiga mesura agrària de superfície de valor imprecís estesa per certes comarques (Garrotxa, Gironès, Ripollès, etc), equivalent a 1/12 o a 1/16 de quartera.
Així, a Camprodon equivalia a 2,0507 o 1,538 àrees, respectivament, i a Olot, a 2,481 o 1,860 àrees
modi
Física
Antiga mesura de grans.
Fou emprada pels romans, i valia aproximadament 8,6 litres Al segle XII era utilitzada al Rosselló i equivalia a uns 30 litres
tupinamba
Etnologia
Individu d’un antic poble amerindi, de la família lingüística tupí-guaraní, que vivia a la costa atlàntica, al sud del delta de l’Amazones (segle XVI).
Llurs pràctiques rituals d’antropofàgia —fins al punt que el nom equivalia a salvatge— provocaren la persecució per part dels blancs i llur extinció
capità general
Història
Des de l’edat mitjana, cap de la milícia urbana de Tortosa.
A partir del 1581, el càrrec fou vinculat al procurador en cap de la ciutat Equivalia al de coronel, vinculat al conseller en cap de Barcelona
parellada
Agronomia
Antiga mesura superficial agrària pròpia del Principat de Catalunya.
Era anomenada també bovada , i equivalia a l’extensió de terra que podia llaurar una parella de bous en un dia Aquest terme fou substituït pel de jovada
perxa
Física
Antiga mesura de longitud, de valor variable segons els països.
Té l’origen en la pertica romana 10 peus romans i ha estat molt emprada a Itàlia A Catalunya equivalia a 8 1/2 peus de Barcelona, o sia 2,204 m
excel·lent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada pels Reis Catòlics a partir de l’any 1475, de talla de 25 el marc (uns 9 g per peça) i llei de 23 3/4 quirats.
Tenia com a divisor el mig i el quart d’excellent A l’anvers presenta les figures assegudes dels reis i, al revers, les armes Equivalia a dos enrics o castellans castellà