Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
ofita
Mineralogia i petrografia
Nom donat a les diabases molt alterades i de color verd amb taques blanques, la qual cosa els dóna un aspecte de pell de serp.
Amb el temps, aquest nom ha estat aplicat també a la textura típica d’aquestes roques Llur edat és triàsica, però poden fer referència a la sèrie d’erupcions volcàniques terciàries Són molt abundants als Pirineus
Alfred Lacroix
Mineralogia i petrografia
Mineralogista francès.
Professor i director del laboratori de mineralogia de l’École des Hautes Études Estudià les causes i els efectes de l’erupció del mont Pelé, com també les erupcions del Vesuvi Escriví, entre altres obres, Minéralogie de la France et de ses colonies 1893-1913
Agung
Volcà
Volcà en activitat de Bali (Indonèsia), el punt més alt de l’illa (3.149 m).
La seva morfologia correspon al tipus estrombolià Les erupcions més importants hi foren registrades els anys 1808, 1843 i 1963 Aquesta darrera fou especialment devastadora, i deixà més d’un miler de víctimes mortals El novembre del 2017 tingué lloc una nova erupció, que continuà amb diversos episodis els mesos següents Unes 100000 persones foren evacuades en un radi de 10 km
Efectes adversos i contraindicacions
Patologia humana
L’administració d’antibiòtics pot donar peu a l’aparició d’una gran diversitat d’efectes indesitjables, que en general no tenen gaire importància perquè remeten en suspendre’s el tractament, tot i que en alguns casos produeixen lesions serioses o irreversibles En general, els efectes adversos es presenten en tractaments prolongats o amb dosis elevades Això no obstant, en algunes circumstàncies es produeixen durant les primeres fases del tractament, fins i tot si s’administra a dosis relativament baixes La presentació dels efectes adversos durant l’administració d’antibiòtics depèn, bàsicament…
Popocatépetl
Volcà
Volcà de la serralada Neovolcánica, de Mèxic, a l’estat de Puebla.
Amb una altitud de 5 452 m, és el segon pic més important El cràter té una profunditat de 250 a 300 m i un diàmetre de 800 m El nom en nàhuatl significa ‘muntanya que fumeja’ Inactiu llevat d’emissions de fum ocasionals des del 1702, el 1994 i el 1997 tingueren lloc noves erupcions, la darrera de les quals afectà els estats de Tlaxcala, Morelos, Puebla i Mèxic
estrombolià | estromboliana
Geologia
Dit del volcà que es caracteritza per freqüents erupcions explosives.
Té una lava poc fluïda que origina crostes que periòdicament són fragmentades pels gasos acumulats al dessota El con és mixt i és format per capes alternes de lava i de materials piroclàstics
ozonosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre que conté una gran concentració d’ozó.
Aquesta capa impedeix la incidència directa de les radiacions ultraviolades d’ona més curta que des del Sol arriben a la superfície terrestre, les quals, altrament, poden ser causants de greus danys en tota forma de vida L’ozonosfera es forma a l’estratosfera, entre els 15000 i els 55000 m d’altitud, quan la radiació ultraviolada del Sol parteix les molècules d’oxigen O 2 en dos àtoms reactius O+O, que s’uneixen de tres en tres per formar ozó Les molècules d’ozó són inestables i de vida molt curta, però la radiació ultraviolada en va generant contínuament Malgrat que hi ha fets naturals que…
lahar
Geologia
Colada de fang que descendeix pel con volcànic.
Els dipòsits de lahar s’originen a partir del fang que es forma després de les erupcions volcàniques, puix que aquestes van acompanyades de grans pluges, i també perquè el volcà pot emetre grans quantitats de vapor d’aigua, que pot condensar-se ràpidament, a més de la possibilitat que en els cràters hi hagi llacs, que es poden buidar bruscament durant l’erupció Els lahar són freqüents a Indonèsia Una colada semblant fou la que submergí la ciutat d’Herculà
Antigua Guatemala
Carrer d’Antigua Guatemala, antiga capital de Guatemala
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del departament de Sacatepéquez, Guatemala, vora el riu Pensativo, voltada al S i a l’W pels volcans Agus (3 752 m), Fuego (3 835 m) i Acatenango (3 959 m).
És un centre comercial i industrial, i també turístic La ciutat, fundada cap al 1542, després de l’incendi de Ciudad Vieja, al s XVII, esdevingué un dels centres més importants de l’Amèrica castellana La població cresqué molt uns 66 000 h a mitjan s XVIII, però sovint era víctima d’inundacions, erupcions volcàniques i terratrèmols Un d’aquests destruí Antigua el 1773, i aleshores el govern decidí de traslladar la capitalitat a l’actual Guatemala Universidad de San Carlos 1676, que conserva un claustre reconstruït el 1763
parc nacional de Timanfaya

Cràter, al parc nacional de Timanfaya
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona volcànica de l’illa de Lanzarote, a la província de Las Palmas, Canàries, de 5 107 ha, que fou declarada parc nacional el 1974.
Comprèn els termes municipals de Yaiza i Tinajo, en indrets on hi foren habituals les erupcions volcàniques durant els s XVII i XVIII La zona inferior del parc, formada per lava solidificada, presenta una superfície majoritàriament plana El parc és travessat per la Ruta dels Volcans, camí de 14 km, que s’inicia a l’anomenat illot d’Hilario i culmina a una zona de cràters La vegetació, poc abundant, és constituïda fonamentalment per l’argelaga La fauna també hi és escassa amb domini dels rèptils i, sobretot, del llangardaix