Resultats de la cerca

Estudià violí a Atenes i anà pensionat a Alemanya 1921-33, on estudià, entre altres, amb ASchönberg 1927-31 De retorn al seu país, visqué en un gran aïllament, dedicat a la composició És autor, entre altres obres, de quatre Suites 1936-41, per a piano, de Sonatina 1949, per a piano i violoncel, de vuit Variacions sobre un tema popular grec 1938, de Deu esbossos 1940, de Petita Suite 1942, de Simfonia clàssica 1947 i de Sinfonietta 1948

Exercí la medicina a París i a Roma Adquirí un antic convent a Anacapri, a l’illa de Capri, i s’hi establí fruit d’aquesta estada fou la seva obra literària més famosa, Boker om Sam Michele ‘La història de San Michele’, 1929 traducció catalana, 1965, autobiogràfica Escriví també Fran Napoli ‘Des de Nàpols’, 1885, Sma skisser ‘Esbossos’, 1888 i Red Cross and Iron Cross ‘Creu roja i creu de ferro’, 1916 sobre les seves experiències de metge en època de pau i de guerra

Té 588 pàgines, illustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per TLEnguídanos Producte d’un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Illustració, d’un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l’obra ha estat reeditada el 1958, a cura de JMCasas i Torres, i, en facsímil, el 1972

En pintura i dibuix és un intermedi entre el croquis i l’obra definitiva en escultura és un modelat preparatori a mida reduïda L’esbós té l’espontaneïtat que hom no troba en l’obra enllestida, especialment en l’art tradicional, en què els deixebles acabaven l’esbós del mestre Abans del Romanticisme hom considerava els esbossos com a obres menors de l’artista la crítica actual, tanmateix, els considera sovint molt més importants que l’obra definitiva Cal destacar-ne alguns d’artistes com Miquel Àngel, Rubens i Tiepolo

Com a escriptor, va pertànyer als sectors marginals del modernisme És autor de peces moralitzadores per a centres catòlics com Lo roure centenari 1897 i Camí del vici 1910, i de la comèdia de costums Qui més tria més s’enganya 1898 Publicà diverses narracions breus generalment caracteritzades per la presència d’elements costumistes, i la novella d’ambientació rural Esbossos 1906 També cultivà la poesia, que recollí en els volums Vora els estanys 1904, encapçalat per un pròleg de Joan Maragall, i Cançó del poeta vianant 1925

Deixeble d’Agustí Potelles i d’Eudald Brunet, completà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on concorregué a l’Exposició del Retrat 1910 i a la VI Internacional de Belles Arts 1911 Fou auxiliar 1922 i més tard professor i director des del 1928 de l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, i dirigí una acadèmia privada, on tingué com a deixeble Josep Gudiol i Ricart Conreà l’escultura religiosa per a esglésies i obres per a particulars Sant Antoni , Vic, coll Orriols i féu interessants assaigs i esbossos de concepció molt lliure El seu fill, Salvador Puntí Vic 1909,…

Viatjà per Grècia i per Itàlia i exaltà l’antiguitat i els ideals humanistes Interessat per la Rússia antiga i el seu folklore, traduí Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de les hosts d’Igor’, 1886 Acostat al naturalisme, intimista, paisatgístic i amant de la natura —creació divina—, considerà la poesia com una necessitat espiritual de la humanitat Obres Očerki Roma ‘Esbossos de Roma’, 1847, Dve sud’by ‘Dos destins’, 1845, Mašen'ka 1846, Neapolitanskij al’bom ‘Àlbum napolità’, 1858, Novogrečeskije pesni ‘Cançons de la nova Grècia’, 1858, Savonarola 1851, Tre smerti ‘Tres morts’, 1857,…

Conegut sobretot per la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil Utilitzà sovint el pseudònim Jordi Català La seva prosa, fidel als gèneres de la narrativa d’aventures i de la novella rosa, té una clara influència del to sentimental i moralitzant de Josep Maria Folch i Torres Fou collaborador de revistes com La Illustració Catalana , Virolet i En Patufet , i, en aquesta última, publicà un bon nombre de contes dins la collecció de la mateixa revista Collaborà també a la “Biblioteca Gentil” El 1948 publicà El meu poble , un conjunt d’esbossos descriptius sobre Sant Boi de…

Pastor de l’Església evangèlica, fou un gran impulsor de la unió dels cristians des del Secretariat “Fe i Constitució” 1961 del Consell Ecumènic de les Esglésies, del qual fou director 1966-79 Assistí com a observador a les quatre sessions del concili II del Vaticà i, més tard, fou cosecretari del Grup Mixt de treball entre l’Església catòlica i el Consell Ecumènic Director de l’Oficina protestant per a l’Ecumenisme a Suïssa 1980, dels seus escrits cal citar Oekumenische Skizzen ‘Esbossos ecumènics’, 1972, Neues Glaubensbuch ‘Nou llibre de la fe’, 1973, Fürbitte ‘Intercessió’,…

Es llicencià en filosofia i lletres 1885 a la Universitat de Barcelona, on feu també estudis de dret 1880-86 Creà la revista “La Gaviota” 1882, a Arenys de Mar, i fou redactor de L’Avenç , en què publicà ressenyes, poemes i articles sobre temes diversos, entre els quals un sobre el teatre de l’arenyenc Josep M Arnau Fou premiat als Jocs Florals d’Arenys de Mar 1888 i deixà inèdits o dispersos poemes, esbossos de novella i estudis històrics, sociològics, arqueològics i folklòrics Ramon D Perés destacà que la seva obra i el seu ideari literaris, truncats per la mort prematura,…