Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 —any que féu la primera exposició individual— es dedica preferentment a l’escultura Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l’evident intenció de recrear el paisatge urbà El 1997 presentà al MACBA la installació de La ciutat roja També ha realitzat escenografies teatrals per a autors contemporanis com Fernando Savater a Vente a Sinapia , o amb clàssics com Calderón de la Barca a Absalón El…

Iniciat a Venècia, visqué gairebé sempre a Roma Entre les seves sèries de gravats, fruit d’una elaboració molt personal de les vedute de model venecià, es destaquen Opere varie d’architettura, prospettiva, groteschi, antichità 1750, el cicle Vedute di Roma 1748-1775, valuós inventari de la Roma setcentista Carceri d’invenzione 1750-60, escenografies fantàstiques d’interiors Antichità romane 1756, completat amb Magnificenza et Architettura de'Romani , reconstruccions d’un minuciós estudi topogràfic i arquitectònic i alhora d’una descordada imaginació Diverse maniere d’adornare i…

Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969…

Format a l’Argentina, exposà per primera vegada a Madrid l’any 1959 Inicialment treballà també en els camps de l’escultura i de l’obra gràfica Durant aquests primers anys d’activitat alternà les estades a Madrid, Barcelona, París, Ginebra i Itàlia El 1969 s’installà a Berlín, on, a més de l’activitat expositiva habitual, realitzà també escenografies per al teatre de l’Òpera El 1976 tornà a establir-se a Barcelona, on fou motiu de polèmica per la seva renúncia al premi Ciutat de Barcelona 1978 Des del 1980 resideix a Nova York Els seus dibuixos i les seves pintures prenen com a…

Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins el 1984 treballà en equip amb A Bosch i Ll Cuspinera Junts feren l’edifici del Museu de Granollers 1971 i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat premi FAD 1982 Individualment és autor dels teatres auditori de Granollers i de Parets del Vallès, del Museu Diocesà de Barcelona, de la Pia Almoina, del Pla Director de la Catedral de Barcelona i de la rehabilitació de la Casa Batlló d’A Gaudí, com també de la rehabilitació de la catedral de Pereira a Colòmbia Ha…

Format a l’ Escola Eina de Barcelona, promogué diverses iniciatives en el camp de l’art d’avantguarda, entre els quals el Taller Am Terrisseries, L’Au Calligràfica, la cooperativa de ceramistes Coure i el premi de dibuix Joan Miró Autor d’escenografies per a grups teatrals Els Joglars , Zootrop Teatre, Laboratori, amb Xavier Mariscal dissenyà la de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Establert a la Garrotxa a mitjan anys setanta, hi impulsà i participà en nombroses iniciatives artístiques i culturals de la comarca, entre els quals el Museu Comarcal de la…

Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée…

Germà de Francesc com ell, fou deixeble d’AViladomat, ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758 Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747 escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau del duc de Sessa 1778, treballs per a la casa de la ciutat, etc Una bona part de la seva producció s’ha perdut Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III , a la sala capitular de…

El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó…

Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben sovint pintats…