Resultats de la cerca

Debutà en la màxima categoria amb el Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà com a migcampista des del 1939 fins al 1943 Posteriorment, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, club en què es retirà el 1945 Disputà un total de 86 partits a primera divisió i guanyà una Copa d’Espa-nya 1940

La temporada 1979-80 aconseguí l’ascens a primera divisió femenina amb el SAPS de Sabadell A mitjan anys vuitanta jugà a les files del Club Esportiu Molins de Rei Fou 39 vegades internacional amb la selecció espa-nyola Participà en el Campionat del Món C disputat a València 1986, on Espanya acabà en tercera posició, i l’any següent participà en el Campionat del Món B de Bulgària 1987

Després de passar prop de Sorries, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner i penetra en la vall de Lord Solsonès al terme de la Corriu estret de Vallpregona Després de Valls, canvia de direcció de NS a EW, passa per Castelltort i s’uneix al seu collector a Aigüesjuntes on ha estat projectat un pantà, poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga

Format al Bosco Navas, a 15 anys debutà a divisió d’honor amb el Picadero de Barcelona, club amb el qual disputà cinc temporades Fitxà pel Calpisa d’Alacant 1974-81 i assolí quatre títols de Lliga consecutius 1975-78, quatre Copes del Rei i una Recopa d’Europa 1980 Finalitzà la carrera al BM Granollers 1981-84 Fou 108 vegades internacional amb la selección espa-nyola, amb la qual es proclamà campió del món B 1979 i disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 El 1986 dirigí el Club Handbol Sant Fost, però no acabà la temporada

El seu pare havia jugat al Futbol Club Barcelona i al Club Vascònia de pilota Practicà el futbol abans de centrar-se en la pilota, com el pare Com a jugador del Club Vascònia aconseguí cinc vegades el Campionat de Catalunya i quatre el d’Espa-nya amb Manolo Balet 1950, 1951, 1957 i Eduard Mirapeix 1961 Fou campió del món a Sant Sebastià 1952 i subcampió a Biarritz-Hossegor, França 1958 Un cop retirat, dirigí les seccions esportives del Barça 1970-78 i, posteriorment, presidí el Club Vascònia 1993-98 L’associació Pilotarien Batzarra, d’Arrasate, el proclamà membre d’honor 1992

Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, debutà amb el Club Beisbol Viladecans l’any 2001 Jugà de llançadora i d’exterior i guanyà set Campionats d’Espanya 2001-07 i quatre Copes de la Reina 2003, 2004, 2005, 2007 Aconseguí el quart lloc a la Copa d’Europa 2003 El 2008 passà a les files del Club Softbol Viladecans, amb el qual guanyà el Campionat d’Espa-nya i la Copa de la Reina 2010 El 2008 i el 2009 fou subcampiona de les dues competicions Guanyà també la Lliga Catalana de la divisió d’honor tres anys consecutius 2008-10 Juga habitualment amb la selecció…

Malauradament l’actual església de Sant Vicenç de Moripol no conserva cap testimoni de la seva obra romànica L’església, però, és documentada el segle X, concretament l’any 982, quan el bisbe Salla de la Seu d’Urgell donava al noble Ot de Solanes i al seu fill Mir l’església de Moripol, aleshores dedicada a Sant Miquel sancte Michaelis de Musopollto L’església formava part de l’antic terme del castell de Fraumir, terme encara vigent el segle XVIII aquest mateix segle era sufragània de Santa Maria de Gósol juntament amb Santa Eulàlia de Bonner, també del mateix terme casteller, i Sant Andreu…

Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes…

El seu pare, Esteve Fontfreda, establí una empresa tèxtil a Tortellà 1914, posteriorment dedicada a la fabricació de calçat funcional amb una sola de goma Als anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Tortellà, Garrotxa 1922 – Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 1997, els quals convertiren el calçat en una bota de lona amb sola vulcanitzada procedent de pneumàtics, i que registraren com a Chiruca, diminutiu de Merè nom de la seva mare en gallec Pel seu baix cost, resistència i funcionalitat fou popular als anys seixanta i setanta, especialment entre els…

Després de ser becat per la Fundació Puigvert 1960-62, s’establí a Barcelona el 1968, i poc després s’especia-litzà en medicina física i de l’esport Collaborà amb el RACC en l’organització de rallis i disposà de llicència internacional d’automobilisme fins el 1968 i de motonàutica fins el 1980, amb la qual capitanejà l’equip català en diverses competicions El 1970 creà l’Escola de Jutges de la Federació Catalana de Motonàutica i l’any següent entrà a la junta directiva d’aquesta federació Dirigí l’Escola de Jutges i Mesuradors de la Federació Espa-nyola de Motonàutica 1970-92 i…