Resultats de la cerca

Pel fet d’haver defensat, fins a morir, el pas de les Termòpiles , al capdavant d’un reduït exèrcit de 300 homes, davant les forces invasores de Xerxes, es féu mereixedor dels més alts elogis

D’origen probablement milesi hom creu que no és autèntica la llegenda segons la qual els atenesos, en veure'l coix i deforme, el cediren als espartans perquè fos llur capità, escriví l' Eunomia , un tractat sobre el bon govern, referint-se naturalment a les institucions espartanes La seva glòria són, però, les ‘Uποθῆκαι ‘Exhortacions’ i els Εμβατῆρια ‘Cants de marxa’, en ritmes anapèstics, amb els quals encoratjava els lacedemonis durant les guerres messèniques Recollits pels gramàtics alexandrins, els escassos fragments que han pervingut dels seus poemes mostren un llenguatge, com el de…

Malgrat les llegendes entorn de la seva figura, és un dels primers artistes grecs del qual se sap gairebé del cert que existí Actiu a Esparta, guanyà el certamen musical celebrat vers el 674 aC Consta, sobretot, com a difusor de la lira de set cordes heptacord, que substituí la de quatre tetracord També se li atribueix la fixació en set parts del gènere musical anomenat nómos citaròdic, i sembla que és l’autor de la lletra i música d’alguns dels proemis que precedien la recitació d’Homer

Autor de sis llibres de poesies, dels quals només ha restat algun fragment Famós, sobretot, pels seus partenis, introduí innovacions tècniques en el lirisme coral

Succeí el seu germà Agis II amb l’ajuda de Lisandre Féu una expedició guerrera a l’Àsia Menor 396-395 contra els perses, en la qual morí el sàtrapa Tisafernes En esclatar la guerra de Corint 395-387, entre una coalició d’Atenes, Corint, Tebes i Argos d’una banda, i Esparta de l’altra, hagué de tornar al seu país Després d’una sèrie de victòries dels espartants, intervingué com a àrbitre en la lluita el rei persa Artaxerxes II, i fou signada la pau del Rei o d’Antalcides el 386, que assegurà alguns anys d’hegemonia d’Esparta Posteriorment no pogué dominar Tebes, la qual es revoltà Féu una…

En morir el seu pare, fou expulsat del país pel seu germà Hipocoont, i es refugià a la cort del rei Testi de Caledònia, la filla del qual, Leda, esposà Vençut Hipocoont per Hèrcules, ocupà el tron d’Esparta Hom el considerava pare de Càstor i de Clitemnestra, i per això els Dioscurs són anomenats també Tindàrides

La seva extensa obra poètica El temps i el riu , 1957 El planeta perfecte , 1983 La filosofia de les flors , 1990 etc mostra una viva admiració davant la natura i uns sentiments de fraternitat universal Amb to descriptiu —com a la balada La meva mare a l’església — expressa la seva fe en la bondat humana Conreà també la prosa Davant del mateix riu , 1972 i l’assaig Kazantzakis , 1960

Fou almirall de la flota grega durant la segona guerra Mèdica Després de la desfeta de les Termòpiles portà la flota al golf de Salamina Caiguda Atenes en mans dels perses, volgué anar al Peloponès, però, aconsellat per Temístocles, restà a Salamina, on fou obtinguda una victòria sobre l’enemic 480 aC

En realitat, les conflagracions foren dues, en la darrera de les quals és sabut que els espartans foren encoratjats a la lluita pel poeta Tirteu Hom parla també d’una tercera guerra messènica, esdevinguda vers el 464 aC amb motiu del terratrèmol que devastà la Lacònia i que empitjorà les relacions entre Atenes i Esparta