Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
direcció general
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, organisme de l’administració central que té cura de cadascun dels sectors en què divideix un ministeri la seva competència.
La seva aparició, al començament del s XX, fou determinada per la progressiva especialització i jerarquització de l’aparell estatal El cap de l’organisme és el director general
cladogènesi
Biologia
Fase d’evolució progressiva, dins un llinatge d’organismes, en la qual s’intensifica la formació de branques filètiques.
Sovint comença per una gran expansió de les formes, es desenvolupa, després, lentament, dins una fase d’especialització, en un nombre restringit de branques, i acaba en la fase filètica de sobrespecialització
predació
Ecologia
Relació tròfica entre depredadors i preses.
Representa un estat evolutiu avançat entre els diferents tipus d’alimentació La predació implica especialització en la persecució, captura i digestió de l’aliment El sistema depredador-presa manté equilibrades entre certs valors les poblacions naturals
enginyeria informàtica
Construcció i obres públiques
Enginyeria que s’ocupa del desenvolupament de sistemes informàtics.
La branca dedicada al disseny del maquinari i dels mecanismes de control es considera una especialització de l’enginyeria electrònica, mentre que la part que s’ocupa del desenvolupament del programari es considera derivada de la matemàtica
capacitat creditícia empresarial
Economia
Qualitat o solvència d’una empresa per a poder sol·licitar crèdit.
Mitjançant l’anàlisi econòmico-financera hom n'examina els aspectes financers patrimoni net, aflux de caixa, càrregues creditícies, capacitat de reemborsament, i la gestió capacitat directiva, especialització, confiança L’anàlisi creditícia aconsella o desaconsella l’aplicació del crèdit finalitat, necessitat, programa, rendiments, efecte d’alçament i garanties
sedassaire
Oficis manuals
Persona que fa sedassos o en ven.
Els sedassaires no arribaren a formar un gremi propi, sinó que estaven units amb els capsers i torners, els quals s’havien originat com una especialització dels fusters a vegades capsers i sedassaires tornaren a integrar-se dins el gremi de fusters, com a Alacant el 1756
territori
Economia
Geografia
Política
Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc).
Descrit i definit per la geografia tant en termes polítics emplaçaments de grups ètnics, nacionals o vertaders estats, com econòmics estructura i especialització productives, existència de recursos naturals, actualment hom tracta d’explicar-ne l’actual configuració espacial i molt en concret el problema dels desequilibris territorials
ciutat difusa
Geografia
Morfologia urbana, existent als països capitalistes avançats, resultat d’un ús extensiu del territori i un ús intensiu de la ciutat central de la regió metropolitana.
Implica un reforçament de les jerarquies internes i l’especialització funcional, així com un augment de la valoració diferencial del sòl Es caracteritza per uns processos d’estancament demogràfic i suburbanització selectiva, per un increment de la segregació social i per una fragmentació dels processos productius, entre altres coses
màster
Educació
Estudi de segon cicle que d’acord amb la Declaració de Bolonya tindrà una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120.
Els màsters estaran dedicats a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinar, adreçada a una especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores Podran incorporar especialitats de la programació dels seus ensenyaments que es corresponguin amb el seu àmbit científic, humanístic, tecnològic o professional
Felix Hausdorff
Matemàtiques
Matemàtic polonès.
Fou professor a la Universitat de Greifswald 1913 i a la de Bonn 1921 Treballà en el camp de la lògica matemàtica, sobretot en la teoria de conjunts i en topologia Defensà, seguint Hilbert, la concentració de grans àrees disciplinàries sota principis generals enfront de la tendència a l’especialització