Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
bit per segon per hertz
Unitat emprada en comunicacions de dades per a indicar l’eficiència espectral d’una modulació digital.
És un indicador de la capacitat d’una modulació per a transmetre més o menys dades bits/segon dins d’una determinada amplada de banda Hz Per exemple, una transmissió a 60 Kb/s que ocupa una amplada de banda de 30 kHz té una eficiència de 2 bits per segon per Hz Normalment, les modulacions amb més eficiència espectral són més sensibles a errors provocats per sorolls en les comunicacions, per la qual cosa aquest paràmetre s’ha d’interpretar considerant també la probabilitat d’error
classe de lluminositat
Astronomia
Subdivisió emprada en astrofísica per a reunir els estels del mateix tipus espectral, segons el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Es basa en la brillantor intrínseca de l’estel i comprèn, en ordre decreixent de lluminositat, les classes I supergegants brillants, II gegants brillants, III gegants normals, IV subgegants, V estels de la seqüència principal, VI subnanes i VII nanes blanques Forma, juntament amb la classificació per tipus espectral, l’anomenada classificació de Morgan-Keenan
espectre electromagnètic

Espectre electromagnètic amb les denominacions usuals dels diferents dominis espectral
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.
Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic
estel

Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…
diagrama de Hertzsprung-Russell

diagrama de Hertzsprung-Russell en els quals les abcisses inferiors indiquen la temperatura efectiva, les superiors el tipus espectral, i les ordenades, la magnitud visual
Astronomia
Diagrama obtingut en representar els estels, mitjançant punts, sobre un pla coordenat en què l’eix d’abscisses indica la temperatura efectiva (o el tipus espectral o l’índex de color) de l’estel, i l’eix d’ordenades indica la lluminositat (relativa a la del Sol) o la magnitud absoluta visual de l’estel.
Quan les coordenades són l’índex de color i la magnitud absoluta visual, el diagrama és anomenat diagrama HR color-magnitud , quan són l’índex de color i la lluminositat, diagrama HR color-lluminositat , i quan són la temperatura efectiva i la magnitud absoluta bolomètrica, diagrama HR teòric La majoria dels punts són situats en una banda llargaruda anomenada seqüència principal a sobre hi ha una agrupació corresponent als estels gegants , una que inclou els estels supergegants , i una altra agrupació, situada a sota, correspon als nans blancs Aquest diagrama és emprat per a estudiar l’…
el Corb
Astronomia
Constel·lació austral entre les de la Verge i de l’Hidra femella.
Els seus estels més importants són l’α - Corvi , nan de magnitud visual 4,18, situat a 63 anys llum de distància i que pertany a la classe espectral F 2, i el β- Corvi , gegant de magnitud visual 2,84, que és a una distància de 63 anys llum i pertany a la classe espectral G 4
Fènix
Astronomia
Constel·lació austral, entre la del Forn i la del Tucà.
Conté pocs estels visibles a ull nu En són els astres més brillants l’α Phoenicis , de magnitud 2,4, situat a una distància de 76 anys llum i que pertany a la classe espectral G5, i el β Phoenicis , binari de magnitud 3,35, situat a una distància de 180 anys llum i que pertany a la classe espectral G4
radiòmetre espacial avançat d’emissió i reflexió tèrmica
Electrònica i informàtica
Sistema de teledetecció posat en òrbita pel govern dels EUA i el Japó, juntament amb el satèl·lit Terra al desembre del 1999.
Conté 14 bandes de mesura i les seves imatges són utilitzades per a la interpretació geològica i ambiental Obté imatges que cobreixen una àrea de 60 km × 60 km El rang espectral i les característiques de les imatges ASTER les fan adequades per a realitzar estudis d’àmplia diversitat, com per exemple la generació de mapes de temperatura i reflectivitat utilitzant el rang espectral i elevació a partir de les dades de les bandes 3N i 3B
el Forn
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà i de l’Escultor.
Aquesta constellació és en una regió del firmament pobra d’estels brillants L’estel principal, α Fornacis , té una magnitud aparent de 3,95 i és a una distància de 45 anys llum és un estel nan vermell de tipus espectral F5 Un altre astre important, β Fornacis , és un estel groc de tipus espectral G6 És a una distància de 148 anys llum i la seva magnitud aparent és de 4,5 Dintre els límits de la constellació hi ha una galàxia del Grup Local, coneguda amb el nom de sistema de Fornax
delmació
Electrònica i informàtica
Procés no lineal aplicat sobre senyals discrets consistent a mantenir una mostra de cada D, en què D és un valor enter i determina el factor de delmació.
El resultat és equivalent a la reducció de la freqüència de mostratge del senyal discret Pot fer-se una delmació per a un factor no sencer concatenant un interpolador i un delmador en sèrie Per fer correctament una delmació sense que es produeixi solapament espectral, cal tenir en compte que el factor de delmació no pot superar el factor de sobremostratge Com a protecció per a evitar el solapament espectral, s’acostuma a posar un filtre passabaix abans del bloc delmador Un exemple habitual de delmació es troba en el procés de reducció de la resolució d’una fotografia…